Les TIC a l'aula. Les quatre fases de l'ordinador

Hola de nou!

Si ho recordeu, a l'entrada anterior, vaig parlar sobre una proposta d'ús de les TAC a l'aula a partir del programa del canal Super3 "Una mà de contes". A l'entrada d'avui, doncs, seguirem parlant de les TIC i l'educació, però avui parlaré de les quatre fases en les què s'ha pogut o es pot trobar un ordinador en una aula en relació als alumnes:

L'ordinador mestre

Si ens remuntem als anys 70, quan la visió de l'alumne era bàsicament un ser que havia de limitar-se a escoltar, memoritzar, repetir i així aprendre, la funció que tenia l'ordinador era controlar aquest procediment. L'ordinador era entès com una eina instructora, que explicava, preguntava, analitzava i corregia les respostes de l'alumne. Si aquesta no era positiva, l'ordinador no prosseguia amb la següent pregunta. L'ordinador feia la feina del mestre, i és per això que fins i tot es va arribar a pensar que amb l'aparició dels ordinadors, la figura del mestre desapareixeria. 

Actualment, a la xarxa podem trobar un programari lliure on hi podem trobar creats o crear-hi activitats didàctiques d'aquest estil. En Gonçal Rubio dedica una entrada al seu bloc, que us recomano que visiteu, a aquest programari que rep el nom de zonaClic.

L'ordinador alumne

En un segon moment, es va pensar que l'ordinador podia ser una eina perquè el nen pogués inventar, crear, programar amb una eina semblant a l'Scratch, el "Logo". En aquesta fase, doncs, l'alumne actua com a mestre, explica en llenguatge informàtic a l'ordinador què i com ha de fer les coses, i l'ordinador, com a alumne, obeeix. És a dir, s'intercanvien els rols anteriors. D'aquesta manera, la visió del nen i l'educació també canvia radicalment: és un enfocament constructivista, ja que és el nen qui construeix el seu coneixement treballant col·laborativament. 

L'ordinador com a simulador

Aquesta fase correspon a un aprenentatge per descoberta. L'ordinador actua com a simulador i permet que el nen observi, manipuli i vegi els resultats de les seves accions a l'acte. Un exemple de programa simulador és el joc de "Els Sims", que permet crear personatges humans, animals, cases, ajustades al gust de cadascú. En aquest joc, l'usuari pot controlar el creixement de la planta d'un edifici, accelerar el temps i veure com aquest afecta al creixement d'una planta, viure situacions amb les quals es podria trobar a la vida real però en un ordinador. D'aquesta manera, si el nen actua incorrectament, les conseqüències també són a nivell virtual.

L'ordinador com a eina

Finalment, l’última fase correspon a l’ordinador com a eina de treball que potencia les possibilitats que té el nen de crear. Permet escriure, fer càlculs matemàtics, editar àudio, vídeo, publicar a la xarxa, comunicar-se…L’ordinador, com a eina, històricament ha anat progressant i ha passat de satisfer inicialment les necessitats més bàsiques a utilitzar habilitats superiors.

Fins aquí l'entrada d'avui!

EulàliaTG