El llenguatge. Oral i escrit

L’entrada d’avui tindrà com a objectiu recopilar diferents aspectes que hem treballat a l’assignatura de COED a partir de diferents textos on els autors han deixat escrit les seves idees, les seves teories, les seves conclusions en relació al llenguatge, la competència comunicativa i el codi oral i escrit.

El llenguatge i les llengües

Segons la Lingüística de J. Tuson (1984), el llenguatge humà està constituït per un sistema de senyals organitzats i combinats d'una forma complexa i té, com a principal finalitat, la comunicació. Tenint en compte que aquestes senyals que el formen són utilitzades i tenen sentit quan serveixen d'enllaç entre un emissor i un receptor, és lògic pensar que el llenguatge és bàsicament un instrument de comunicació, però la realitat és que aquest va més enllà i té múltiples utilitats que el defineixen. El que és segur és que com a humans que som tenim com a facultat, potser innata, el llenguatge i el domini d'una llengua com a forma d'expressió pròpia. Aquest llenguatge ens diferencia de la resta d'éssers vius pel fet d'estar organitzat en nivells (discurs, oració, sintagma,etc.) i perquè és creatiu, és a dir, ens permet comunicar i elaborar un nombre infinit de pensaments, idees i sensacions, a més de que ens permet parlar d'esdeveniments i anomenar quelcom sense ser-hi o tenir-ho presencialment. Aquestes i d'altres són algunes de les múltiples aplicacions del llenguatge a partir de les quals veiem que aquest és més que un mitjà de comunicació:

• El llenguatge i l'organització de l'entorn: A través del llenguatge podem ordenar, agrupar i reduir les percepcions del nostre entorn.
• El llenguatge i el pensament: Cada ésser humà és capaç de pensar i realitzar un discurs abstracte intern mitjançant la seva llengua i, per tant, el seu llenguatge. 
• El llenguatge i la memòria: El llenguatge és un suport bàsic de la memòria a nivell col·lectiu, com la memòria històrica i sabers que es transmeten de generació en generació, i a nivell individual, permetent la formació d'una pròpia identitat i d'un relat de vida propi. 
• El llenguatge i l'autoexpressió: També podem manifestar un estat d'ànim a través de paraules sense voluntat d'establir una comunicació amb cap receptor, sinó com a reflexió de la nostra pròpia existència. 
• El medi d'expressió més extens: Tota expressió humana pot trobar traducció en el llenguatge.

Com hem dit, doncs, com a humans dominem un llenguatge i aprenem una llengua mare de ben petits que ens permet començar a comunicar-nos amb el món. Utilitzar i/o aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi o el conjunt de formes lingüístiques, sinó molt més: implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.

Aquesta última afirmació es pot relacionar directament amb un fragment que vam llegir a classe de COED, "Aprendre i créixer", del llibre Educació i vida quotidiana d'Eulàlia Bosch. 

Aquest capítol parla d'un nen que a pesar del seu poc interès inicial i després d'uns grans esforços de la seva mestra, finalment aprèn a llegir. Pel nen, aquest fet suposa un gran pas cap a un nou món, suposa un creixement personal enorme i una gran satisfacció que, alhora, ho és per a la mestra. I és que, tal i com es diu al fragment, "potser és aquesta una de les raons per les quals llegir fa créixer i aprendre a llegir és un dels moments més màgics de la vida escolar dels nens: potser per primera vegada, de forma evident, el que aprenen a classe surt amb ells per la porta a l'hora de plegar, i continua mostrant la seva potència per revelar misteris". De la mateixa manera que aprendre una llengua és més que adquirir un codi concret, aprendre a llegir és més que entendre un conjunt de "sanefes". Llegir és "disposar-se a vagar pels mons desconeguts", demana interpretació, imaginació, comprensió, reflexió, il·lusió...En paraules d'Eulàlia Bosch: "El gust per un llibre nou és sempre el desig d'una nova aventura i en això consisteix també l'educació, a no tenir por d'encarar-la". 

La competència comunicativa

De la mateixa manera que de petits aprenem a llegir, també anem adquirint i desenvolupant una capacitat relacionada amb el fet de saber quan podem parlar o quan hem de callar, i també sobre què parlar, amb qui, on, per què i com. És a dir, adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres; som capaços de formar part de diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra participació i la dels altres.

Als anys 70, Gumperz i Hymes parlaren d'una competència comunicativa, que és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la tant en sistemes primaris (comunicació quotidiana per telèfon, carta, un cartell...) com en sistemes secundaris (comunicació literària, científica, jurídica,etc). Els components de la competència comunicativa són:

1. Competència lingüística/gramatical
2. Competència sociolingüística
3. Competència discursiva
4. Competència estratègica

A més, per poder comunicar-nos amb eficàcia en qualsevol context cal tenir quatre habilitats lingüístiques: parlar, llegir, escriure i escoltar. Si us interessa ampliar sobre aquests últims aspectes us recomano l'entrada de la Marta Salvadó que ho explica amb tot detall. 

El codi escrit i el codi oral

Per dominar dues d'aquestes habilitats lingüístiques- escriure i parlar- és a dir, el codi escrit i el codi oral, hi ha una sèrie de coneixements que cal tenir, una sèrie de regles que regeixen l'escrit, que no s'utilitzen en la parla i que, per tant, no les hem adquirit pel simple fet de dominar l'oral d'aquesta llengua. Per saber quines són aquestes regles podem comparar les regles de l'oral i les de l'escrit, primer basant-nos en les característiques contextuals (espai, temps, interlocutors...) i després en les textuals (el missatge pròpiament).
En aquest document que us adjunto a continuació hi podreu trobar totes aquestes diferències a més d'un apartat dedicat a la relació oral-escrit al llarg de la història. 

Fins aquí l'entrada d'avui.

Desitjo que hagi estat del vostre interès o, si més no, d'alguna utilitat!

EulàliaTG