Final

Final del semestre. Final del bloc.

Aquesta és l'última entrada d'aquest bloc l'objectiu del qual era descriure, reflexionar i ampliar sobre gairebé tots els conceptes que he anat treballant en dues de les assignatures del Mòdul 1 del 1r Semestre de la carrera: Comunicació oral, escrita i digital (COED) i Gestió de la informació i TIC (GITIC). Per tant, podríem dir que en aquest bloc hi podreu trobar tot allò que he après en aquestes dues assignatures aquests últims tres mesos. 

COED

El què hem treballat en aquesta assignatura gira bàsicament entorn del llenguatge com a mitjà de comunicació. A l'entrada anterior vam parlar del llenguatge i les seves múltiples aplicacions i de la competència que es necessita per saber-lo utilitzar adequadament tant de forma escrita, oral com digital. 

Del llenguatge escrit n'hem parlat a través dels processos de comunicació escrita de, per una banda, Linda Flower i J.R. Hayes i, per l'altra, d'I. Amadeo i J.Solé. A través del Twitter i de l'etiqueta #coed1m, hem pogut treballar la capacitat de síntesi i de reflexió. El llenguatge escrit l'hem tractat també des de la descripció, fent-ne una de nosaltres mateixos, llegint-ne d'altres (poesies, contes, cançons) i fent-ne una altra d'algun company.

La descripció, si ho recordeu, també la vam treballar des del llenguatge oral amb l'activitat "Qui ets, tu?", en la qual jo vaig descriure l'Andrea a partir de les cordes d'una guitarra. Però per treballar la parla hem realitzat moltes altres activitats: Primerament vam llegir Com parlar bé en públic que ens va donar multitud de consells per millorar com a comunicadors davant d'un públic. Tot el què havíem après ho vam poder posar en pràctica amb dues exposicions orals: la presentació del treball "Identitat i territori" i la de "El bon comunicador", que si ho recordeu, el meu grup i jo vam parlar de Pilar Rahola.

Pel què fa al llenguatge digital, com ja he dit anteriorment, el vam treballar a través del Twitter i parlant sobre l'educació en comunicació audiovisual, analitzant un anunci de publicitat del Seat Altea XL. Aquest últim llenguatge l'hem treballat més conjuntament amb GITIC, com comentaré després.

D'aquesta assignatura m'agradaria destacar les entrades que he fet sobre "Educació en Comunicació Audiovisual" i "Descriure", ja que en totes dues he pogut descriure àmpliament el tema treballat a classe i n'he pogut fer una bona ampliació i reflexió. 

GITIC

Pel què fa a aquesta assignatura el què hem treballat bàsicament han estat diferents eines i programes útils i interessants com a suport educatiu. De fet, les eines i programes que hem treballat es poden relacionar amb algun verb de la Taxonomia de Bloom -que si no recordeu què és podeu recuperar en una entrada anterior que vaig escriure- i es poden aplicar a partir d'alguna activitat a l'aula d'una escola. En aquesta taula ho veureu exemplificat: 

A més, en aquest link hi trobareu un mapa conceptual amb les principals competències, programes i eines que hem treballat a GITIC.

Per acabar m'agradaria dir que, pels lectors que es trobin relacionats amb el món de l'educació, seria molt bo i interessant que féssiu un cop d'ull a aquesta entrada, en la qual parlo sobre la importància dels docents de dominar TIC i les TAC a partir d'una conferència d'Anna Pérez i de documents de la UNESCO i la ISTE.

***

En conclusió, la intenció principal d'aquest bloc era que fos d'interès i/o d'ajuda pels lectors en tots els aspectes possibles i espero que hagi estat així. 

Moltes gràcies per l'atenció i fins una altra!

EulàliaTG

El llenguatge. Oral i escrit

L’entrada d’avui tindrà com a objectiu recopilar diferents aspectes que hem treballat a l’assignatura de COED a partir de diferents textos on els autors han deixat escrit les seves idees, les seves teories, les seves conclusions en relació al llenguatge, la competència comunicativa i el codi oral i escrit.

El llenguatge i les llengües

Segons la Lingüística de J. Tuson (1984), el llenguatge humà està constituït per un sistema de senyals organitzats i combinats d'una forma complexa i té, com a principal finalitat, la comunicació. Tenint en compte que aquestes senyals que el formen són utilitzades i tenen sentit quan serveixen d'enllaç entre un emissor i un receptor, és lògic pensar que el llenguatge és bàsicament un instrument de comunicació, però la realitat és que aquest va més enllà i té múltiples utilitats que el defineixen. El que és segur és que com a humans que som tenim com a facultat, potser innata, el llenguatge i el domini d'una llengua com a forma d'expressió pròpia. Aquest llenguatge ens diferencia de la resta d'éssers vius pel fet d'estar organitzat en nivells (discurs, oració, sintagma,etc.) i perquè és creatiu, és a dir, ens permet comunicar i elaborar un nombre infinit de pensaments, idees i sensacions, a més de que ens permet parlar d'esdeveniments i anomenar quelcom sense ser-hi o tenir-ho presencialment. Aquestes i d'altres són algunes de les múltiples aplicacions del llenguatge a partir de les quals veiem que aquest és més que un mitjà de comunicació:

• El llenguatge i l'organització de l'entorn: A través del llenguatge podem ordenar, agrupar i reduir les percepcions del nostre entorn.
• El llenguatge i el pensament: Cada ésser humà és capaç de pensar i realitzar un discurs abstracte intern mitjançant la seva llengua i, per tant, el seu llenguatge. 
• El llenguatge i la memòria: El llenguatge és un suport bàsic de la memòria a nivell col·lectiu, com la memòria històrica i sabers que es transmeten de generació en generació, i a nivell individual, permetent la formació d'una pròpia identitat i d'un relat de vida propi. 
• El llenguatge i l'autoexpressió: També podem manifestar un estat d'ànim a través de paraules sense voluntat d'establir una comunicació amb cap receptor, sinó com a reflexió de la nostra pròpia existència. 
• El medi d'expressió més extens: Tota expressió humana pot trobar traducció en el llenguatge.

Com hem dit, doncs, com a humans dominem un llenguatge i aprenem una llengua mare de ben petits que ens permet començar a comunicar-nos amb el món. Utilitzar i/o aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi o el conjunt de formes lingüístiques, sinó molt més: implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.

Aquesta última afirmació es pot relacionar directament amb un fragment que vam llegir a classe de COED, "Aprendre i créixer", del llibre Educació i vida quotidiana d'Eulàlia Bosch. 

Aquest capítol parla d'un nen que a pesar del seu poc interès inicial i després d'uns grans esforços de la seva mestra, finalment aprèn a llegir. Pel nen, aquest fet suposa un gran pas cap a un nou món, suposa un creixement personal enorme i una gran satisfacció que, alhora, ho és per a la mestra. I és que, tal i com es diu al fragment, "potser és aquesta una de les raons per les quals llegir fa créixer i aprendre a llegir és un dels moments més màgics de la vida escolar dels nens: potser per primera vegada, de forma evident, el que aprenen a classe surt amb ells per la porta a l'hora de plegar, i continua mostrant la seva potència per revelar misteris". De la mateixa manera que aprendre una llengua és més que adquirir un codi concret, aprendre a llegir és més que entendre un conjunt de "sanefes". Llegir és "disposar-se a vagar pels mons desconeguts", demana interpretació, imaginació, comprensió, reflexió, il·lusió...En paraules d'Eulàlia Bosch: "El gust per un llibre nou és sempre el desig d'una nova aventura i en això consisteix també l'educació, a no tenir por d'encarar-la". 

La competència comunicativa

De la mateixa manera que de petits aprenem a llegir, també anem adquirint i desenvolupant una capacitat relacionada amb el fet de saber quan podem parlar o quan hem de callar, i també sobre què parlar, amb qui, on, per què i com. És a dir, adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres; som capaços de formar part de diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra participació i la dels altres.

Als anys 70, Gumperz i Hymes parlaren d'una competència comunicativa, que és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la tant en sistemes primaris (comunicació quotidiana per telèfon, carta, un cartell...) com en sistemes secundaris (comunicació literària, científica, jurídica,etc). Els components de la competència comunicativa són:

1. Competència lingüística/gramatical
2. Competència sociolingüística
3. Competència discursiva
4. Competència estratègica

A més, per poder comunicar-nos amb eficàcia en qualsevol context cal tenir quatre habilitats lingüístiques: parlar, llegir, escriure i escoltar. Si us interessa ampliar sobre aquests últims aspectes us recomano l'entrada de la Marta Salvadó que ho explica amb tot detall. 

El codi escrit i el codi oral

Per dominar dues d'aquestes habilitats lingüístiques- escriure i parlar- és a dir, el codi escrit i el codi oral, hi ha una sèrie de coneixements que cal tenir, una sèrie de regles que regeixen l'escrit, que no s'utilitzen en la parla i que, per tant, no les hem adquirit pel simple fet de dominar l'oral d'aquesta llengua. Per saber quines són aquestes regles podem comparar les regles de l'oral i les de l'escrit, primer basant-nos en les característiques contextuals (espai, temps, interlocutors...) i després en les textuals (el missatge pròpiament).
En aquest document que us adjunto a continuació hi podreu trobar totes aquestes diferències a més d'un apartat dedicat a la relació oral-escrit al llarg de la història. 

Fins aquí l'entrada d'avui.

Desitjo que hagi estat del vostre interès o, si més no, d'alguna utilitat!

EulàliaTG

El bon comunicador

Pilar Rahola. Una bona comunicadora?

En una entrada anterior , vaig parlar sobre el llenguatge oral i la comunicació amb un públic a partir de la lectura de Com parlar bé en públic. Si ho recordeu vaig esmentar algun dels aspectes que ha de tenir en compte una persona a l'hora de parlar en públic (la gesticulació, la potència de veu, la claredat, etc.). Doncs bé, a partir dels consells i tècniques que vam extreure d'aquest llibre, ens vam poder fer una idea de les principals característiques que hauria de tenir un bon comunicador, ja que, encara que al llibre només es comentin aspectes a tenir en compte pel llenguatge oral, alguns d'ells també es poden aplicar a l'escrit. 

Pilar Rahola

Fou llavors quan, per grups, vam començar a buscar un exemple de "bon comunicador" per a nosaltres i ens vam acabar decidint per una persona que a totes les membres del grup ens cridava l'atenció, sobretot últimament, pel context en què es troba Catalunya en aquests moments. Aquesta persona és Pilar Rahola, política i periodista catalana i d'ideologia catalanista. Com que havíem de realitzar una exposició davant la classe justificant la nostra decisió i per què Pilar Rahola és una bona comunicadora, vam decidir exposar la nostra posició però mostrant també els aspectes negatius que havíem trobat en la periodista i que ens podrien haver fet dubtar. 

Per analitzar de fons la forma de comunicar-se de Pilar Rahola, la vam seguir des de diferents mitjans pels quals es dóna a conèixer, que en són molts. La vam seguir al Twitter, al Facebook, ens vam subscriure a través del canal RSS als articles d'opinió que escriu a La Vanguardia per anar-los rebent al Google Reader, el funcionament del qual vaig explicar en una entrada que podeu recuperar. A través del Reader, també, vam poder anar recopilant les alertes de Google que havíem creat sobre tot el que tenia relació amb Pilar Rahola i que quedava registrat a la xarxa. Les "alertes de Google" són missatges, que es poden rebre per correu electrònic o en una eina com el Google Reader i que t'avisen de l'aparició a la xarxa d'una nova informació sobre un tema que tu has seleccionat. 

Pilar Rahola la vam seguir també a través de la seva pàgina web i de la seva activitat a "8aldia" amb Josep Cuní al canal 8tv, o altres programes i cadenes televisives. 

Els aspectes positius i negatius que li vam trobar com a comunicadora i les diferents fonts a través de les quals la vam seguir es troben en el següent Prezi, que vam utilitzar com a suport per fer la presentació a classe:    

Sí, una bona comunicadora

La conclusió que vam treure finalment tot el grup, va ser que, a pesar que a vegades Pilar Rahola faci comentaris inadequats, poc educats o impertinents, això no deixa de ser un tret carecterístic essencial per ella i, sovint, el motiu pel qual molts l'admiren com a comunicadora. I és que diu el que pensa sense embuts, diu les coses com les veu i com creu que són, i moltes vegades allò que diu coincideix amb el que molts oients pensen i demanen que algú defensi públicament. Cal remarcar, a més, que normalment quan Pilar Rahola fa aquests comentaris és com a resposta a d'altres que s'han fet o que se li han fet, també poc adequats o, fins i tot, insultants. 

Per saber-ne més

Si us interessa conèixer una mica més Pilar Rahola, a continuació us adjunto una entrevista que li va fer Jordi Domènech des de "Ràdio Desvern", a través d'un SoundCloud, una plataforma de distribució d'àudio online en la qual els usuaris poden col·laborar, promocionar i distribuir els seus projectes musicals. Podríem dir que és una xarxa social per a músics. 

 


Això és tot per avui. Fins la propera!

EulàliaTG

Parlar en públic

Benvolguts lectors,

Com a futurs mestres que volem ser un bon dia, hi ha un aspecte que hem de tenir dominat i perfeccionat, i aquest és la parla. La nostra feina es basarà en aquesta i, fins i tot, provablement la nostra manera de comunicar-nos amb els alumnes i els altres mestres esdevindrà el nostre tret característic principal dins l'escola. 

Com parlar bé en públic
de Joana Rubio i Francesc
Puigpelat

Com parlar bé en públic

Però, què vol dir “parlar bé”? Hi ha pautes que indiquin i discerneixin un bon orador d’un de dolent? Si és així, com ho hem de fer per ser bons oradors? Existeixen tècniques que ens permetin dominar millor la parla davant d’un públic? Saber-ne o no saber-ne és quelcom que ve donat de forma innata o se’n pot aprendre? Totes aquestes i moltes d’altres preguntes són les que ens intenta respondre el llibre que hem llegit els alumnes de 1r de Grau d' Educació Primària, Com parlar bé en públic, de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.  

Al llibre es tracten tots els aspectes relacionats amb la comunicació oral: el control dels nervis, l'entonació, la respiració, la importància de la veu, la mirada, la gesticulació, la posició del cos, la importància de l'humor, de ser clar, precís i breu, la preparació dels discurs (guió), l'estructura del discurs, etc. En conclusió, Com parlar bé en públic ens ofereix una quantitat enorme de tècniques, consells, mètodes, teories, exemples i solucions per a tots aquells que vulguin millorar el seu discurs oral. És un llibre que pot ser de gran ajuda per tothom, ja que tots utilitzem el llenguatge oral, encara que sigui només davant d’una o dues persones.

            Captura d'un dels "tweets" que vaig escriure durant la sessió

Després de llegir el llibre, vam escriure'n una síntesi i, a classe, vam debatre per grups les idees principals que calia destacar i a continuació les vam comentar entre tots en veu alta. Mentrestant, anàvem redactant "tweets" que recollíem a l'etiqueta "#coed1m" sobre el què estàvem fent.

"Identitat i territori" i recitació d'un poema

Un cop llegit i treballat el llibre vam tenir l'oportunitat de posar en pràctica tot el què havíem après i tot el què podíem millorar del nostre llenguatge oral.

En primer lloc vam exposar el treball modular,"Identitat i territori", de COED i GITIC. En el meu cas, juntament amb l'Andrea, vam presentar "La gràcia de riure", a partir d'un Prezi i d'un vídeo que vam realitzar nosaltres mateixes amb el Windows Movie Maker. Si voleu saber de què tractava exactament la presentació i voleu veure el vídeo que vam realitzar, la meva companya Andrea dedica una entrada al seu bloc explicant-ho. Per veure el Prezi sencer, podeu recuperar-lo a una entrada anterior que vaig fer dedicada a l'ús del Prezi.

En segon lloc, cadascú va recitar un poema d'elecció lliure davant la classe de memòria. Els poemes que van sortir van ser molt variats i hi hagué algunes recitacions que van ser extraordinàries. El poema que vaig recitar jo va ser un dels "Cançó a Mahalta" que va escriure Màrius Torres i diu així:

CANÇÓ A MAHALTA

Tu que m'has descobert el corriol que mena 
al verd país dels teus records, 
deixa-m'hi viure en pau al teu costat.
La pena és que jo també tinc records!
Però potser -qui sap!- algun dia t'emmeni 
pels meus camins no tan suaus. 
Potser la teva passa tan manyaga assereni 
els gorgs, els erms i els afraus
i quan els dos haurem lligat, per fantasia, 
els records de la joventut, 
cadascú tindrà l'altre per fer-li companyia 
i un doble paradís perdut.

Reflexió

Després de les dues exposicions orals, la primera d'un treball i la segona d'un poema, les sensacions van ser completament diferents. L'exposició oral va anar molt bé i, en el meu cas, no em vaig posar nerviosa, vaig mirar al públic, vaig gesticular i vam saber atraure l'atenció dels oients com volíem. En canvi, la recitació no va sortir ni molt menys com hauria volgut: els nervis sí que se'm van notar fent-me perdre la memòria en algun moment, la gesticulació no va ser suficient ni la posició del cos l'adequada.

Davant d'això, la conclusió a la qual vaig arribar va ser que, de forma general, tot i ser una persona que no acostuma a tenir problemes per parlar en públic, sí que em sento una mica més cohibida quan l’exposició que he de fer demana obrir al públic les sensacions i el meu propi interior. A més, és molt diferent parlar sobre un tema que coneixes i que has treballat a fons en base a un guió, anant improvisant la manera d'explicar-te, que recitar un text de memòria, ja que acabes estant més atent per no descuidar-te res que per la resta de factors importants en l'exposició. 

I és que, de fet, actualment no hi ha pràcticament ningú a qui hagin ensenyat a dominar millor el llenguatge oral. Per què? Provablement perquè és considera una habilitat natural de cadascú i quelcom que ja es domina per si sol. Es dóna molta més importància al saber escriure correctament, al domini del llenguatge escrit. Però, realment, al llarg del dia ens comuniquem més oralment que per escrit, a pesar de les noves tecnologies, i és parlant quan ens posem en evidència davant dels altres. Com a futurs mestres, doncs, no només hem de dominar la parla correctament, sinó que haurem de canviar tradicions i treballar-la amb els nostres alumnes, deixant-los expressar-se, defensar les seves opinions o fent-los aprendre, com a costum, un poema o un fragment d'una obra de teatre de memòria perquè l'exercitin i aprenguin a exposar altres tipus de text davant d'un públic. 

EulàliaTG

Les TIC a l'aula. Les quatre fases de l'ordinador

Hola de nou!

Si ho recordeu, a l'entrada anterior, vaig parlar sobre una proposta d'ús de les TAC a l'aula a partir del programa del canal Super3 "Una mà de contes". A l'entrada d'avui, doncs, seguirem parlant de les TIC i l'educació, però avui parlaré de les quatre fases en les què s'ha pogut o es pot trobar un ordinador en una aula en relació als alumnes:

L'ordinador mestre

Si ens remuntem als anys 70, quan la visió de l'alumne era bàsicament un ser que havia de limitar-se a escoltar, memoritzar, repetir i així aprendre, la funció que tenia l'ordinador era controlar aquest procediment. L'ordinador era entès com una eina instructora, que explicava, preguntava, analitzava i corregia les respostes de l'alumne. Si aquesta no era positiva, l'ordinador no prosseguia amb la següent pregunta. L'ordinador feia la feina del mestre, i és per això que fins i tot es va arribar a pensar que amb l'aparició dels ordinadors, la figura del mestre desapareixeria. 

Actualment, a la xarxa podem trobar un programari lliure on hi podem trobar creats o crear-hi activitats didàctiques d'aquest estil. En Gonçal Rubio dedica una entrada al seu bloc, que us recomano que visiteu, a aquest programari que rep el nom de zonaClic.

L'ordinador alumne

En un segon moment, es va pensar que l'ordinador podia ser una eina perquè el nen pogués inventar, crear, programar amb una eina semblant a l'Scratch, el "Logo". En aquesta fase, doncs, l'alumne actua com a mestre, explica en llenguatge informàtic a l'ordinador què i com ha de fer les coses, i l'ordinador, com a alumne, obeeix. És a dir, s'intercanvien els rols anteriors. D'aquesta manera, la visió del nen i l'educació també canvia radicalment: és un enfocament constructivista, ja que és el nen qui construeix el seu coneixement treballant col·laborativament. 

L'ordinador com a simulador

Aquesta fase correspon a un aprenentatge per descoberta. L'ordinador actua com a simulador i permet que el nen observi, manipuli i vegi els resultats de les seves accions a l'acte. Un exemple de programa simulador és el joc de "Els Sims", que permet crear personatges humans, animals, cases, ajustades al gust de cadascú. En aquest joc, l'usuari pot controlar el creixement de la planta d'un edifici, accelerar el temps i veure com aquest afecta al creixement d'una planta, viure situacions amb les quals es podria trobar a la vida real però en un ordinador. D'aquesta manera, si el nen actua incorrectament, les conseqüències també són a nivell virtual.

L'ordinador com a eina

Finalment, l’última fase correspon a l’ordinador com a eina de treball que potencia les possibilitats que té el nen de crear. Permet escriure, fer càlculs matemàtics, editar àudio, vídeo, publicar a la xarxa, comunicar-se…L’ordinador, com a eina, històricament ha anat progressant i ha passat de satisfer inicialment les necessitats més bàsiques a utilitzar habilitats superiors.

Fins aquí l'entrada d'avui!

EulàliaTG 

Les TIC i les TAC a l'escola

Descripció

A l'entrada d'avui voldria compartir amb vosaltres l'activitat que hem dut a terme per parelles a l'assignatura de GITIC, l'objectiu de la qual era presentar una proposta d'ús de les TIC/TAC de les que puguem trobar en webs educatives com ho són: Edu365, Edu3, el Portal Xtec, InfoK, Lacenet, etc. 

Per començar, però, caldria concretar què són les TIC i les TAC. Les TIC són les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, que agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions. D'altra banda, les TAC són les Tecnologies de l'Aprenentatge i l'Ensenyament, és a dir, proposen un aprenentatge mitjançant les TIC; es podrien entendre com una visió de les TIC a l'escola. 

Ampliació

La proposta que presentem la meva companya de classe i jo és la que vam trobar per mitjà del Portal Edu365: un programa infantil del canal Super3 titulat "Una mà de contes", la proposta del qual hem intentant resumir en la següent diapositiva:

Reflexió

En molt poc temps el que coneixíem com a revolució tecnològica, una època de canvis radicals que començà a finals del segle XX, ha deixat de ser un progrés a ser una realitat: vivim en l'era tecnològica i ens hi hem d'adaptar. Com tot, les noves tecnologies poden tenir connotacions negatives i positives per a la societat i, sobretot, per l'educació. És per això que la nostra feina com a futurs mestres ha de ser conèixer bé aquestes tecnologies i tot aquest immens volum d'eines davant les quals ens trobem i aprendre a utilitzar-les per tal de convertir-les en un suport i un benefici per la nostra feina. Si aconseguim dominar aquest àmbit, si en coneixem els pros i els contres, serem capaços de transmetre-ho als nostres alumnes perquè puguin utilitzar les TIC amb tota confiança i seguretat.

De la importància de les TAC i de les competències que han de tenir els docents en aquest aspecte, en vaig parlar en una entrada anterior que, si voleu, poder recuperar aquí. 

Fins aquí l'entrada d'avui. Espero que us hagi estat d'ajuda.
Arreveure!

EulàliaTG

Taxonomia de Bloom

Benvinguts de nou!

L'entrada d'avui anirà dedicada a una teoria universal, a la qual vaig fer referència en una entrada anterior, relacionada amb l'educació per competències. Aquesta teoria es coneix com a Taxonomia de Bloom o Taxonomia d'objectius de l'educació i consisteix en una jerarquia dels diferents objectius i habilitats que els educadors poden proposar als seus estudiants. Marca un llistat de capacitats que haurien de tenir-se en compte en l'educació. 

La Taxonomia de Bloom segons Andrew Churches

Segons un article d’Andrew Churches, codirector de l’àrea d’Estudis d’Informàtica de Kristin School d’Auckland (Nova Zelanda), publicat a Eduteka, la Taxonomia de Bloom té el seus origens a l’any 1956 a mans de Benjamin Bloom, psicòleg educatiu de la Universitat de Chicago, i fou creada per categoritzar i ordenar les habilitats del pensament i per estructurar i comprendre el procés d’aprenentatge. Per fer-ho es basa en el domini psicològic cognitiu (processar informació, coneixement i habilitats mentals). L’any 2001, Lorin Anderson va publicar la Taxonomia Revisada de Bloom en la qual va realitzar canvis com el pas de l’ús de substantius per designar les categories a l’ús de verbs, entre d’altres. Totes dues taxonomies, però, no es troben actualitzades al dia de les TIC que tenen tanta presència en les nostres vides.

Davant d’això, Andrew Churches proposa una Taxonomia de Bloom “digitalitzada”, per a l’era digital. Aquesta parteix d’uns termes clau, d’unes competències que deriven a un conjunt de verbs, uns d’ells ja existents i reconeguts i uns altres nous verbs de l’entorn digital, i que també esdevenen competències i accions que s’han de poder arribar a assolir. Els termes claus són: crear, avaluar, analitzar, aplicar, comprendre i recordar. Entre els nous verbs digitals trobem exemples com “vídeo bloggejar”, “twitejar”, “hackejar”, etc. Amb aquesta nova taxonomia, Churches, a més, pretén per una banda impulsar una forma d’ensenyar per mitjà de la col·laboració amb eines informàtiques com les “wikis”, les xarxes socials o els blocs d’aula. I d’altra banda, vol defensar un ensenyament de continguts contextualitzats en tasques i activitats que duguin a terme els estudiants a la vida real. 

Mapa de la Taxonomia de Bloom per l'era digital 

A l'assignatura de GITIC vam realitzar una activitat que consistia en triar deu verbs remarcats al mapa de color blau i relacionar-los amb alguna activitat que haguéssim fet a GITIC i alguna activitat que podríem fer a l'aula d'una escola per posar en pràctica l'acció a través de les TIC. 

Ampliació

Per no mostrar totes les propostes que he fet, ja que seria molt extens, en destacaré una:

El verb del qual parteixo és "Participar a la xarxa social", que correspon al verb "RECORDAR", una Habilitat de Pensament de Nivell Inferior (HPNI). Aquest verb significa recuperar, rememorar, reconèixer...

A classe de GITIC hem participat a la xarxa social a través del Twitter i de l'etiqueta #gitic1m, com vau poder veure a una antiga entrada. I en una aula d'una escola de primària, com podríem utilitzar el Twitter amb una finalitat educativa i de manera que els nostres alumnes posessin en pràctica l'habilitat de "participar a la xarxa social"?

En una entrada del següent bloc del Projecte Eco Escola 2.0 del Govern de Canàries, se’ns presenten un gran nombre d’activitats per fer a l’aula utilitzant el Twitter i així participar a la xarxa social.

Dues d’elles podrien ser: 

• Que el mestre creés un compte de Twitter amb el nom d’algun personatge històric que volgués treballar amb els seus alumnes i que interactués amb aquests utilitzant el llenguatge de l’època i parlant-los sobre temes relacionats amb la història del seu context.
• Animar als alumnes a escriure breus històries o poemes de sis paraules per fomentar la creativitat, utilitzant etiquetes com #poetweet o #micropoem.

Reflexió

Tenir un pla educatiu que marqui uns objectius i serveixi de columna vertebral per la tasca educativa d'una escola i d'un claustre de mestres, és essencial. A més, tenir en compte l'assoliment de les competències en l'educació tal i com ho fa la Taxonomia de Bloom és molt important al llarg d'educació infantil i primària, però, segons el meu punt de vista, cenyir-se únicament en aquesta teoria com a mestre per dur a terme la feina dia a dia, encara que sigui la taxonomia digitalitzada, és realitzar el què seria una tasca vocacional i especial pel fet que demana improvització, motivació, etc, d'una manera molt freda, mecanitzada, quasi robòtica.

Fins la propera entrada!

EulàliaTG