Eines útils d'Internet

Benvinguts novament!

Marcadors socials

L'entrada d'avui va dedicada a diferents eines d'Internet, variades, que hem anat treballant a l'assignatura de GITIC i que són totes elles molt útils i interessants. 

Eines d'Internet

Primer de tot, però, caldrà aclarir què és una "eina d'Internet". De fet, Internet en si, ja és una enorme eina didàctica, d'informació i de comunicació però, a més, ofereix altres milers de serveis diversos gratuïts cadascún creat per complir unes funcions determinades. Per exemple podem trobar eines amb usos tant diferents com ho són, per una banda, les xarxes socials (Facebook, Linkedin, Tuenti, Twitter...) destinats a la comunicació entre usuaris, com de l'altra  el Cmap Tools, destinat a facilitar l'organització de la informació a la xarxa. 

Per saber-ne més

Si voleu conèixer una mica més sobre eines d'Internet, tot seguit us facilitaré una sèrie de blocs que us podran ser d'ajuda: 

Comencem pel Twitter, pels que encara no el coneixeu, és una xarxa social que us permetrà compartir idees i opinions, notícies, fotografies, vídeos, música...amb tots els usuaris del servei. En Miquel Berrocal, us ho explicarà amb més detall com funciona i quines utilitats té. Per acabar pel què fa al Twitter, a classe de GITIC hem creat una etiqueta: #gitic1m, amb la qual podem anar escrivint tweets sobre el què fem en aquesta assignatura, de la mateixa manera que ho fem a l'assignatura de COED. Gràcies al Twubs, una eina que ens permet cercar etiquetes del Twitter, a continuació podeu veure tots els tweets actualitzats que anem escrivint els alumnes de 1M amb l'etiqueta esmentada: 

Una altra eina d'utilitat que és interessant conèixer són els marcadors socials: Pearltrees, mapes interactius... Una forma de crear mapes interactius és utilitzant el programa Cmap Tools que us podeu descarregar gratis online. El seu funcionament i un exemple de la seva utilitat ens l'ofereix el bloc de la Lucia Casares, que us recomano que visiteu. D'altra banda, "Aprenem a educar", el bloc d'en Josep Duran, també dedica una entrada a algunes formes d'organització de la informació que us pot ser útil de més a més. En aquest bloc trobareu, entre d'altres coses, una breu explicació sobre l'eina Pearltrees, que he citat abans. Aquesta eina visual permet organitzar i compartir qualsevol URL online a més de carregar fotos i notes, que agrupa en forma d'un "arbre de perles", tal i com diu el seu nom. Tot seguit, us adjunto el meu propi Pearltrees perquè entengueu amb més claredat de què es tracta.



Reflexió

Internet ens ofereix un enorme ventall de possibilitats i d'eines útils per a gairebé qualsevol necessitat que tinguem, però conèixer i ser conscient de què és el que ens és més útil i recomanable i què no, és quelcom molt important i que no es té gaire en compte. 

EulaliaTG

Scratch

Benvinguts de nou!

L'entrada d'avui tracta sobre l'última pràctica de GITIC que hem fet: l'Scratch.

Què és Scratch?

Doncs és un programa que permet crear les teves pròpies historietes d'animació, jocs, música, etc i compartir-ho amb altres usuaris a la web.

Què hem de fer per utilitzar-lo? En primer lloc, cal entrar a la pàgina web d'Scratch i subscriure's. A la web es poden veure els projectes creats per altres usuaris que hagin volgut compartir els seus jocs i animacions. La web es troba en diferents idiomes, també en català, només cal seleccionar la opció a dalt a la dreta on posa: "Idioma".

Si es vol crear un projecte propi, caldrà descarregar-se el programa al PC. Per fer-ho, caldrà anar a l'inici de la web i a baix de tot de la pàgina trobarem l'opció "Descarregar".

Seguidament caldrà seleccionar la instal·lació que es desitja segons si l'ordinador és un Mac o un Windows i anar seguint els passos que marca la descàrrega.

Per saber-ne més

Per saber com funciona el programa, us adjunto el primer de 10 tutorials que expliquen amb detall com usar-lo un cop descarregat. Si us interessa veure la resta podeu accedir a aquest link on els trobareu tots deu.

Una altra pàgina d'interès que pot ser molt útil és el bloc d'Eugeni Catalán, dedicat exclusivament a l'ús de Scratch i que inclou tutorials en català.

Per acabar m'agradaria compartir amb vosaltres el joc que he creat jo amb Scratch. És un joc per a dos jugadors utilitzant un mateix teclat. L'objectiu del joc és que el drac atrapi el cavaller i, al mateix temps, el cavaller no es deixi atrapar. El drac es mou utilitzant les fletxes i el cavaller a través de les tecles W A S D. Per iniciar el joc, caldrà clicar la bandereta verda que apareix just a sobre a la dreta del marc.

Scratch | Proyecto | El cavaller i el drac

Reflexió

Scratch és un programa pensat amb una finalitat educativa i creat de forma suficientment senzilla perquè el puguin utilitzar alumnes de Primària i, així, treballar i exercitar aspectes com la creativitat, la imaginació,   l'ús d'eines i funcionament de l'ordinador, idees matemàtiques, raonar o treballar en grup...La veritat és que és una manera molt divertida per als més petits, sobretot, per treballar tots aquests aspectes esmentats. Molt recomanable!

Bé, i fins aquí l'entrada d'avui.
Arreveure!

EulàliaTG

Educació en Comunicació Audiovisual. Anàlisi de l'anunci publicitari "Oh, Brother!"

De nou publico una entrada sobre COED (Comunicació oral, escrita i digital), però aquest cop el tema no serà la descripció sinó el llenguatge audiovisual.

Què en sabem?

A classe, l'altre dia vam visionar una entrevista a Guillermo Orozco, doctor en Educació per la Universitat de Harvard i professor a la Universitat de Guadalajara, en la que parlava sobre la importància de l'educació en la comunicació audiovisual. 

Orozco opina que ser oient no ve de naixement, sinó que s'aprèn; creiem veure perquè veiem imatges però hi ha quelcom més enllà d'aquestes imatges que no percebem, com la influència dels moviments de càmera, les perspectives...tot influeix. "Cal un entrenament de la mirada, saber veure a través de la ment", diu Guillermo Orozco, "a les televisions no veiem la realitat mateixa, sinó la realitat de la càmera". A més, considera que si a una família hi ha poca comunicació, els nens miraran més les pantalles de televisió, ordinador, mòbil, etc. És a dir, tot el que fem a casa, també té incidència en com interactuem i quan temps dediquem als audiovisuals. 

Ampliació i reflexió

A partir d'aquí, seguidament entre tots vam analitzar un anunci publicitari antic sobre el material escolar de "Galerias Preciados", tenint en compte diferents aspectes com l'escenari, el temps, la imatge, la música,etc.

A continuació, doncs, comentaré tots aquests aspectes en l'anunci publicitari de Seat Altea XL, conegut com a "Oh, Brother!":

Anàlisi

L'anunci explica la història d'una família que compra un monstre com a "mascota" i se l'endú a casa. El problema és que com més amor li donen a aquest monstre, més creix, fins al punt que no cap ni al cotxe. Els pares es pregunten què poden fer, i descartant rotundament la idea de deixar d'estimar-lo, compren un cotxe nou, més gran, en el qual hi cap el monstre: un Seat Altea XL.

Fixem-nos primer en el que diu la veu en off al final: "Per què ja se sap què passa amb els monstres: que creixen i creixen i creixen", i en l'eslògan: "La família al poder".
A partir d'aquí podem deduir moltes coses. En primer lloc, que l'anunci va dirigit als pares de família però el missatge és donat de manera que sigui atractiu també pels infants, com veurem analitzant altres aspectes. Amb el què diu la veu en off veiem també que mentre se sent apareix el cotxe Seat Altea XL, la solució a un fet real que no té més que això: els "monstres" creixen, ja se sap, i Seat té allò que necessites per resoldre-ho. Què més sobreentenem amb aquest missatge final? El paral·lelisme afectuós que fa l'anunci entre els "monstres" i els fills, els nens. "Monstre" pot ser una manera afectuosa d'anomenar el teu fill, fet que remarca a qui va dirigit l'anunci.

Observem qui és el protagonista de l'argument: una nena i un monstre, és a dir, els fills, fills dels pares que miren l'anunci i s'haurien de comprar aquest cotxe perquè els nens siguin feliços. El fet que els nens siguin protagonistes, també ajuda a que l'anunci agradi als més petits, els més influenciables i els que d'alguna manera poden fer pressió als pares perquè es comprin aquest cotxe.

Ara analitzem la llum. Durant la primera part de l'anunci és clara perquè el moment de la història que se'ns està narrant és feliç, d'il·lusió, de família que s'estima. La llum canvia i es torna tènue i apagada quan la família s'adona que el "monstre" ha crescut molt i que ja no se'l pot endur amb el cotxe perquè no hi cap. Finalment, la llum torna a aclarir-se i il·lumina la solució al problema: el cotxe vermell que ha comprat el pare.

Per acabar, fixem-nos en la música que acompanya l'anunci. És una cançó bastant infantil, és lenta la majoria de l'anunci i tendra (apareix un violoncel), molt dramàtica quan la família no sap què fer amb el monstre, però es torna a animar i a accelerar quan apareix el cotxe, la solució. La lletra a més repeteix bàsicament una frase: "Oh, Brother, tu estaràs conmigo", donant-li un toc dramàtic i afectuós a la història.

En conclusió, quins valors ens transmet l'anunci?: comoditat, amor, volum i grandesa (del cotxe), il·lusió, bondat, innocència, tendresa, felicitat, futur...

Finalment, us proposo una enigma amagada a l'anunci. Fixeu-vos en el peluix que apareix al sofà al minut 1:47. A qui us recorda? Penseu en anuncis anteriors de Seat.
Els anuncis publicitaris són plens de missatges més enllà de l'aparença i cal fixar-s'hi i ser-ne conscient per intentar evitar caure en els seus "paranys"...

Fins aviat!

EulàliaTG

Descriure

Benvolguts,

l'entrada d'avui no segueix la línia de les dues anteriors sinó, enlloc de trobar-se enfocada a les TIC, té relació amb la comunicació escrita oral, concretament la descripció. 

Què entenem per descriure? 

En paraules de l'Enciclopèdia Catalana descriure és "representar alguna cosa amb paraules escrites o dites". Però podríem ampliar molt més aquesta definició: En primer lloc podem dir que segons aquesta forma de representació de la “cosa” en qüestió, trobem dos tipus de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

• Descripció objectiva: S’intenta descriure amb la major precisió i imparcialitat, sense donar cap visió personal de l’objecte en qüestió. És una descripció característica dels textos acadèmics i científics.

• Descripció subjectiva: Es busca reflectir el que suggereix l’objecte a nivell personal i acostuma a tenir una finalitat estètica.

A més, l'acció de descriure és totalment lliure si és des d'una visió subjectiva, però si volem aconseguir una bona descripció objectiva hem de seguir uns esquemes. En primer lloc aquesta ha de mantenir una estructura més o menys determinada: un establiment del tema en el qual se’l presenta de forma global; una caracterització, a través de la qual es defineixen les qualitats, propietats i característiques d’allò descrit i per últim la relació amb el món exterior, és a dir, es contextualitza l’objecte descrit amb el seu entorn, en l’espai i el temps.

D'altra banda hi ha una sèrie de tècniques que ens serveixen d'ajuda per a dur a terme una millor descripció, ja sigui objectiva o subjectiva:

• Sintagmes nominals molt adjectivats: El bosc espès, fresc i fosc
• Verbs en present o imperfecte d’indicatiu: La capsa és buida o La casa esperava impacient l’arribada de la família.
• Paraules que descriuen impressions sensorials: El vent del sud, calent i suau.
• Terminologia (tecnicismes): El cor és un òrgan connectat a venes i artèries.
• Enumeracions: Les cèl·lules s’organitzen en teixits, òrgans, aparells i sistemes per realitzar les seves funcions.
• Recursos expressius: Comparacions, personificacions, metàfores...

Reflexió

Descriure no és senzill, de fet, treballar la "descripció" en sí sempre s'ha vist com quelcom de poca importància i sense cap utilitat, però nosaltres que a classe l'hem tractada, a l'hora d’haver de posar-nos a descriure a algú o a nosaltres mateixos ens hem adonat que és una feina de molta complexitat. Per plasmar exactament el que vols dir sobre, en aquest cas, una persona és necessari dominar un ventall molt ampli de vocabulari i això no tots ho tenim. A més, un pot tenir moltes idees al cap sobre una persona però unir-les i argumentar-les sense acabar fent una simple enumeració d'adjectius no és tan fàcil.  

Ampliació

Qui ets, tu?

Fotografia que vaig fer per descriure una companya de classe

Sobre el treball de descripció que hem fet a classe voldria destacar les descripcions que vam fer cadascú d'algun company de classe a partir d'una fotografia exposada oralment i després plasmant-ho en un escrit. L'activitat es titulava “Qui ets, tu?” i la veritat és que van sortir descripcions molt creatives i emotives. Cadascú va fotografiar alguna cosa que li recordés a la persona en qüestió i, davant la resta de companys, va exposar el que significava per ella aquella persona. 
La descripció que vaig fer jo a partir d'aquesta fotografia que podeu veure, la vaig basar en la idea de "complicitat" que hi ha entre una companya de classe i jo. Per què he representat aquesta idea amb les cordes d'una guitarra? Doncs perquè de la mateixa manera que dues cordes sonen amb harmonia, amb diferents ritmes i melodies, aquesta persona i jo ens entenem i ens complementem.  

La veritat és que amb aquesta activitat es va crear un ambient de molta unió entre tota la classe encara que no ens acabéssim de conèixer del tot i ens vam adonar que descriure en veu alta el què més t’agrada d’algú altre és molt difícil, ja que suposa obrir a la resta de persones una vessant molt sentimental i personal. Tot i així, també és un exercici molt bo per crear lligams i aprendre a expressar el que és més difícil de plasmar en paraules: els sentiments.  

Un poema i una cançó

Per acabar, m’agradaria compartir amb vosaltres per una banda uns poemes breus que són pura descripció amb un toc d’humor i d’altra banda d’una cançó en la qual la descripció que se’ns mostra de la persona no és precisament plena de virtuts: Els poemes breus són de Pere Quart (Joan Oliver) i pertanyen al Bestiari que va escriure:

 

Hipopòtam

Perquè dins de l'aigua del riu

s'ha emmirallat l'hipopòtam,

alça el cap, fa una ganyota amb

la gran boca oberta i riu.

Zebra

Pel desert corre la brama

que no et saps treure el pijama.

Girafa

Tens el cap petit

perquè la distància te l’ha empetitit.

 Per últim, la cançó és de Billy Joel i es titula: “She’s always a woman”. Com veureu no trobem una típica descripció de les virtuts d’una persona, sinó que destaca els defectes i la part més fosca d’una dona en concret. Us penjo un vídeo amb la cançó i la lletra en anglès i en castellà:

I fins aquí l'entrada d'avui, espero que us hagi estat d'utilitat en qualsevol sentit. 
Fins la propera!

EulàliaTG

Formulari de Google Drive

De nou l'entrada d'avui va dedicada a una eina de Google, però aquest cop parlaré d'una de les moltes utilitats de Google Drive.

Què és?

Aquesta eina permet emmagatzemar i compartir documents (de text, presentacions, fulls de càlcul, etc), fotografies i vídeos al núvol per accedir-hi des de qualsevol ordinador. Una de les possibilitats que té és la de crear formularis i compartir-les a través del correu, les xarxes socials, el bloc o al núvol en general, perquè la gent el respongui.

Per fer-ho cal entrar al Google Drive amb el compte de correu electrònic de Google (Gmail, per exemple) i seleccionar "Crear" en un requadre vermell a dalt a l'esquerra. Automàticament s'obrirà una llista d'opcions i caldrà seleccionar la de "Formulari". Tot seguit s'obrirà una nova finestra per començar a editar aquest formulari. Analitzarem la pàgina de dalt a baix per saber què hem de seleccionar i escriure:

A dalt de tot apareix un requadre gris amb tres requisits que l'usuari pot donar al formulari:

Depenent dels interessos del creador del formulari caldrà seleccionar una opció o una altra. La primera opció seria útil més aviat si el formulari s'ha de crear en grup i un membre en crea un com a proposta i l'envia als altres membres perquè modifiquin el que els interessi. La segona opció està restringint la visualització del formulari als estudiants i docents de la Facultat Blanquerna, per tant, és una opció que no apareixerà sempre. Igualment la tercera opció no és comuna a tots els usuaris de Google Drive i senzillament està mostrant la possibilitat de enregistrar el nom de la persona que respon l'enquesta.

Seguim baixant i ens demanen que posem un títol a l'enquesta i una descripció si és necessari. A continuació ja podem escriure la primera pregunta: el títol, una descripció si és necessari i el tipus de pregunta que volem que sigui. De tipus n'hi ha molts: pregunta amb resposta breu ("Text"), pregunta amb resposta extensa ("Text del paràgraf"), una pregunta amb una sèrie de respostes ja donades de les quals només se'n pot seleccionar una ("Selecció múltiple") o més d'una ("Quadres de verificació"), o una pregunta amb respostes que es poden graduar de l'1 al 5, per exemple. Finalment caldrà seleccionar si volem que aquella pregunta sigui obligatòria de respondre o no.

Cada cop que vulguem afegir una nova pregunta, haurem de seleccionar la opció "Afegeix un element" a dalt a l'esquerra.

Un cop tinguem totes les preguntes creades, seleccionarem a dalt a la dreta "Visualitza respostes" i ens apareixeran dues opcions: "Resum" i "Full de càlcul". La opció "Resum" recull les dades en forma de gràfics mentre que la de "Full de càlcul" en forma de quadre de dades.

Ampliació

Vegem un exemple de formulari complert:

Per acabar adjunto un tutorial en el qual s'explica com crear un formulari per si alguna cosa no ha acabat de quedar clara:

Reflexió

Com podem veure, doncs, Google Drive ens ofereix una manera molt ràpida i eficaç de crear una enquesta, compartir-la amb l'altra gent perquè la respongui i a més et facilita les dades resumides en gràfics i taules. 

Això és tot per ara, gràcies i fins la pròxima!

EulàliaTG