Descriure

Benvolguts,

l'entrada d'avui no segueix la línia de les dues anteriors sinó, enlloc de trobar-se enfocada a les TIC, té relació amb la comunicació escrita oral, concretament la descripció. 

Què entenem per descriure? 

En paraules de l'Enciclopèdia Catalana descriure és "representar alguna cosa amb paraules escrites o dites". Però podríem ampliar molt més aquesta definició: En primer lloc podem dir que segons aquesta forma de representació de la “cosa” en qüestió, trobem dos tipus de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

• Descripció objectiva: S’intenta descriure amb la major precisió i imparcialitat, sense donar cap visió personal de l’objecte en qüestió. És una descripció característica dels textos acadèmics i científics.

• Descripció subjectiva: Es busca reflectir el que suggereix l’objecte a nivell personal i acostuma a tenir una finalitat estètica.

A més, l'acció de descriure és totalment lliure si és des d'una visió subjectiva, però si volem aconseguir una bona descripció objectiva hem de seguir uns esquemes. En primer lloc aquesta ha de mantenir una estructura més o menys determinada: un establiment del tema en el qual se’l presenta de forma global; una caracterització, a través de la qual es defineixen les qualitats, propietats i característiques d’allò descrit i per últim la relació amb el món exterior, és a dir, es contextualitza l’objecte descrit amb el seu entorn, en l’espai i el temps.

D'altra banda hi ha una sèrie de tècniques que ens serveixen d'ajuda per a dur a terme una millor descripció, ja sigui objectiva o subjectiva:

• Sintagmes nominals molt adjectivats: El bosc espès, fresc i fosc
• Verbs en present o imperfecte d’indicatiu: La capsa és buida o La casa esperava impacient l’arribada de la família.
• Paraules que descriuen impressions sensorials: El vent del sud, calent i suau.
• Terminologia (tecnicismes): El cor és un òrgan connectat a venes i artèries.
• Enumeracions: Les cèl·lules s’organitzen en teixits, òrgans, aparells i sistemes per realitzar les seves funcions.
• Recursos expressius: Comparacions, personificacions, metàfores...

Reflexió

Descriure no és senzill, de fet, treballar la "descripció" en sí sempre s'ha vist com quelcom de poca importància i sense cap utilitat, però nosaltres que a classe l'hem tractada, a l'hora d’haver de posar-nos a descriure a algú o a nosaltres mateixos ens hem adonat que és una feina de molta complexitat. Per plasmar exactament el que vols dir sobre, en aquest cas, una persona és necessari dominar un ventall molt ampli de vocabulari i això no tots ho tenim. A més, un pot tenir moltes idees al cap sobre una persona però unir-les i argumentar-les sense acabar fent una simple enumeració d'adjectius no és tan fàcil.  

Ampliació

Qui ets, tu?

Fotografia que vaig fer per descriure una companya de classe

Sobre el treball de descripció que hem fet a classe voldria destacar les descripcions que vam fer cadascú d'algun company de classe a partir d'una fotografia exposada oralment i després plasmant-ho en un escrit. L'activitat es titulava “Qui ets, tu?” i la veritat és que van sortir descripcions molt creatives i emotives. Cadascú va fotografiar alguna cosa que li recordés a la persona en qüestió i, davant la resta de companys, va exposar el que significava per ella aquella persona. 
La descripció que vaig fer jo a partir d'aquesta fotografia que podeu veure, la vaig basar en la idea de "complicitat" que hi ha entre una companya de classe i jo. Per què he representat aquesta idea amb les cordes d'una guitarra? Doncs perquè de la mateixa manera que dues cordes sonen amb harmonia, amb diferents ritmes i melodies, aquesta persona i jo ens entenem i ens complementem.  

La veritat és que amb aquesta activitat es va crear un ambient de molta unió entre tota la classe encara que no ens acabéssim de conèixer del tot i ens vam adonar que descriure en veu alta el què més t’agrada d’algú altre és molt difícil, ja que suposa obrir a la resta de persones una vessant molt sentimental i personal. Tot i així, també és un exercici molt bo per crear lligams i aprendre a expressar el que és més difícil de plasmar en paraules: els sentiments.  

Un poema i una cançó

Per acabar, m’agradaria compartir amb vosaltres per una banda uns poemes breus que són pura descripció amb un toc d’humor i d’altra banda d’una cançó en la qual la descripció que se’ns mostra de la persona no és precisament plena de virtuts: Els poemes breus són de Pere Quart (Joan Oliver) i pertanyen al Bestiari que va escriure:

 

Hipopòtam

Perquè dins de l'aigua del riu

s'ha emmirallat l'hipopòtam,

alça el cap, fa una ganyota amb

la gran boca oberta i riu.

Zebra

Pel desert corre la brama

que no et saps treure el pijama.

Girafa

Tens el cap petit

perquè la distància te l’ha empetitit.

 Per últim, la cançó és de Billy Joel i es titula: “She’s always a woman”. Com veureu no trobem una típica descripció de les virtuts d’una persona, sinó que destaca els defectes i la part més fosca d’una dona en concret. Us penjo un vídeo amb la cançó i la lletra en anglès i en castellà:

I fins aquí l'entrada d'avui, espero que us hagi estat d'utilitat en qualsevol sentit. 
Fins la propera!

EulàliaTG