Competències del mestre i les TAC

La SAE. Conferència "El paper del mestre i les TAC" a mà d'Anna Pérez

Fa dues setmanes tots els alumnes de 1r de Grau d'Educació Primària vam tenir la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries), un conjunt d'activitats pràctiques fora de la Facultat, conferències i taules rodones que busquen apropar als alumnes al món laboral. Per nosaltres va ser una oportunitat per conèixer escoles, centres, entitats i institucions diferents que presenten serveis educatius als infants actualment.  

Aquestes són les diferents activitats que vam realitzar aquella setmana. De totes elles, em centraré en la que té més relació amb l'assignatura de GITIC, i és la conferència que dugué a terme la mestra del CEIP Drassanes, Anna Pérez, sobre "El paper del mestre i les TAC". El què ens va voler transmetre l'Anna Pérez amb aquesta xerrada va ser que, en paraules seves, "actualment ens trobem en una situació en la qual tenim escoles amb estructures del segle XIX, professors del segle XX i alumnes del segle XXI". Quan parlem de renovació i de modernització necessària al món actual, no només parlem de fer un canvi de “màquines”, un canvi d’aquesta escola del segle XIX basada en llibres i pupitres cap a una escola d’ordinadors, sinó que també parlem de la necessitat de canvis metodològics en l’educació. L’alumne d’avui ha de poder tocar, comunicar i crear, interactuar amb diferents fonts (llibres i ordinadors) i treballar en equip.

La Taxonomia de Bloom, una classificació dels objectius educatius dels més simples als més complexos creada per una sèrie d’educadors l’any 1948, encara que pot semblar molt freda, ens mostra molts aspectes que sovint els mestres no tenen en compte en l’educació dels seus alumnes. Tot i així cal destacar un aspecte molt important que hi manca: la motivació.

Davant d’això, la conferenciant proposa sis canvis que hauria de fer el mestre actualment:

1. Analògic -> Digital: passar d’utilitzar únicament llibres, llibretes, bolígrafs...a fer ús dels ordinadors i de la tecnologia.
2. Lligat -> Mòbil: no centrar-se en una única forma de treballar, sinó moure’s i buscar diferents recursos, utilitzar-ne com més i més diversos millor.
3. Consumidor -> Creador: passar de ser consumidor d’editorials de llibres de text a crear la seves pròpies fonts d’informació (pàgines web, bloc, etc.).
4. Aïllat -> Connectat: enlloc de centrar-se únicament en la seva manera de fer i ser, enriquir-se de les metodologies d’altres companys mestres.
5. Genèric -> Personal: deixar de formar part d’un grup homogeni de docents a tenir una forma pròpia i diferent de treballar, donar-se a conèixer.
6. Tancat -> Obert: estar sempre obert al canvi i a aprendre coses noves dia a dia.

Però, què aconseguirem amb tots aquests canvis? L'Anna Pérez ens ho deixà ben clar: més comunicació entre mestres i alumnes, col·laboració, discussió, compartir, que l’alumne sigui amo del seu propi treball, més compromís, exposició, interacció, entusiasme, participació, creativitat, reflexió, etc. 

Competències del mestre en relació a l'ús de les tecnologies

En relació a aquests canvis que hauria de dur a terme el mestre segons l'Anna Pérez, i la formació actualitzada que hauria de realitzar al ritme de l'avanç de les tecnologies, tant la UNESCO com la ISTE (International Society for the Technology in Education), han publicat documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC que han d'assolir els docents. A la presentació que veureu a continuació les trobareu resumides:



Per saber-ne més

Si us interessés ampliar sobre la qüestió, a continuació us adjunto una entrevista a l'Anna Pérez, que podeu trobar al Portal Edu3.cat, en la què també parla sobre les TAC a l'aula. 

Reflexió

Els futurs mestres de la meva generació hem tingut la sort de néixer en un món que es trobava ja en un principi d'immersió cap a les noves tecnologies, de fet, no el recordem un món sense Internet. Tot i així, al llarg de la nostra educació, la presència de les TIC a l'aula ha estat escassa perquè, pels mestres que teníem,  tots aquells recursos i instruments eren totalment nous i no acabaven de saber com fer-ne un ús pedagògic. És per això que nosaltres ara, com a mestres que volem esdevenir, hem de donar un gir a allò amb què ens vàrem trobar de petits i convertir-nos en mestres competents amb la tecnologia per educar als nostres futurs alumnes amb aquestes mateixes competències.  


Eulàlia TG

Prezi i Windows Movie Maker

Què és el Prezi?

És un programa que permet crear presentacions dinàmiques sobre un espai virtual i en el qual la informació no es visualitza en forma de diapositives o pàgines, sinó a través de zooms, girs i desplaçaments dins la presentació. Aquestes presentacions, a més, es poden compartir i publicar de forma gratuïta. Per utilitzar-lo, només cal entrar a la web, i crear un compte propi que pot ser de tres tipus: el Public (versió gratuïta), l'Enjoy (de pagament o gratuït si s'és estudiant o professor) i el Pro (també de pagament per empreses). Un cop creat el compte que ens interessa, ja el podem utilitzar.

Com funciona?

Per saber com funciona més detalladament i d'una forma més explícita, podeu visualitzar el següent tutorial per aprendre a utilitzar el més bàsic de Prezi en 15 minuts. Com que el tutorial també és un Prezi, això us servirà per començar a familiaritzar-vos amb el seu funcionament.

Què és el Windows Movie Maker?

És un software que permet editar i maquetitzar vídeos i que forma part del conjunt d'eines que proporciona Windows. Aquests vídeos, un cop creats, es poden compartir i publicar al SkyDrive, Facebook, YouTube, Vimeo i Flickr de forma gratuïta. 

Per saber-ne més

Per conèixer de forma més aprofundida el seu funcionament i les possibilitats que ens ofereix aquest programa, us recomano fer un cop d'ull a l'entrada del bloc del meu company de classe Gonçal, molt interessant i on trobareu la informació ben clara i esquematitzada. 

Per ampliar una mica més els dos programes que hem tractat a l'entrada d'avui, tot seguit us adjunto un Prezi que vam realitzar una companya i jo per presentar un treball modular de GITIC i COED - que explicaré més detalladament en una entrada futura- en el qual hi vam adjuntar un vídeo creat per nosaltres mateixes a través de Windows Movie Maker.  

Reflexió

Tant Prezi com Windows Movie Maker ens permeten realitzar presentacions dinàmiques integrant fotografies, arxius d'àudio, arxius de vídeo, notes...d'una forma original i atractiva. Tot i així no són programes iguals, com hem pogut veure, ja que el Prezi funciona online sense la necessitat de ser descarregat a l'ordinador i el resultat es mostra en forma de presentació que l'usuari pot moure al seu gust, mentre que Windows Movie Maker és un programa que s'ha de descarregar per crear vídeos, presentacions fixes, tancades- entre moltes d'altres diferències-. Cal dir que tots dos són programes molt útils i interessants, però en el cas del Windows Movie Maker, acostuma a funcionar molt lentament i sovint es penja.

Espero haver estat d'ajuda!

A reveure!

EulàliaTG

El procés de composició escrita

L'entrada d'avui anirà enfocada a la composició d'un text, al seu procés, que és important conèixer per la seva complexitat i perquè pocs el tenim en compte a l'hora de redactar un text. Per explicar-lo, em basaré en dues fonts diferents:

Model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981

Model teòric de Linda Flower i J.R. Hayes, 1981

Aquest és el model més complet, més difós i aplicat a l'ensenyament del procés de composició escrita. Descriu detalladament les diverses operacions intel·lectuals que realitza un autor per escriure un text i està format per diversos processos i subprocessos mentals bàsics, organitzats de forma jeràrquica. L'any 1996, J. Hayes el va actualitzar afegint-li les actituds i les emocions que ens mouen i ajuden a escriure.

Aquest model defensa que l'acte d'escriure està compost per:

• La situació de comunicació
• La memòria a llarg termini de l'escriptor
• Tres processos bàsics: fer plans, redactar i revisar
• Un mecanisme de control que s'encarrega de regular-los i decidir en quin moment ha d'actuar un o altre.

Composició escrita segons I. Amadeo i J. Solé

D'altra banda, la composició d'un text segons el Curs pràctic de redacció d' I. Amadeo i J. Solé publicat a l'Editorial Columna, se centra bàsicament en el què correspon a l'apartat de "Processos bàsics" de L. Flower i J.R. Hayes. Aquest també considera que redactar un text és un tasca que demana un procés d'elaboració que podem dividir en tres grans procediments: planificar, redactar i revisar. Aquests procediments es podrien resumir de la següent manera: 

Comencem per la PLANIFICACIÓ. A què ens estem referint amb aquest terme? Planificar és reflexionar, establir els objectius que volem assolir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

Un cop aclarit el significat del terme, veiem les etapes en les quals es divideix aquest procés:

1. Anàlisi de la situació comunicativa

• A qui vull escriure?: Caldrà tenir en compte qui és el destinatari ja que d'això en dependrà el grau de formalitat, la fórmula de tractament (tu, vostè, vós), el gènere i la varietat dialectal que utilitzem. 
• Sobre què vull escriure?: Quin serà el tema del redactat.
• Per què vull escriure?: Tot text té un objectiu que en determina el tipus de text: funció narrativa, funció descriptiva, funció explicativa, funció persuasiva.
• Com ho vull escriure?: Cal tenir en compte l'estructura i la extensió.

2. Recollida de la informació

Imatge 1: Brainstorming

• Pluja d'idees o brainstorming: consisteix en escriure a raig tot el que ens passi pel cap en un moment determinat sobre un tema concret, sense cap censura. Un exemple de pluja d'idees seria la que podem veure a la següent imatge, que ens mostra les idees que se'ns podrien acudir a l'hora de redactar un fullet turístic de la ciutat de Barcelona (Imatge 1).  
• Documentació: recerca d'informació sobre el nostre tema, depenent del tipus de text que vulguem escriure. Si es tracta d'una carta personal, provablement no caldrà. 
• Resposta de les 6 W: En el cas d'haver de parlar d'algun fet o esdeveniment important, en textos narratius sobretot, és necessari intentar donar resposta a les preguntes "qui?", "què?", "com?", "quan?", "on?" i "per què?". 
• Prendre apunts: de la informació trobada ja sigui a partir de la documentació com de la observació en el cas de voler escriure un text descriptiu. 

3. Selecció de la informació

Imatge 2: Ordenació i agrupació de les idees

• Selecció de les idees: consisteix en decidir amb quina informació ens quedem tenint en compte l'emissor, el receptor, el missatge i el canal.
• Ordenació de les idees: és a dir, ordenar la informació segons les idees principals i les secundàries. 
• Tècniques d'agrupació: unir aquestes idees per alguna semblança o característica comuna. Aquesta agrupació es pot fer per grups o per mapa conceptual. Si partim de l'exemple de pluja d'idees anterior, l'ordenació i agrupació corresponent, en aquest cas per grups, seria aquesta: (Imatge 2). 
• Tècniques d'Ordenació: consisteix a establir un ordre per als grups formats anteriorment. Deixen a punt la informació per començar a redactar. Les dues tècniques són la numeració i l'esquema.

Un cop feta la planificació amb totes les seves etapes, ja podrem començar la REDACCIÓ del text. Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint en compte sempre la cohesió, la coherència, l'adequació, la correcció i la variació. 

El procés de redacció també està dividit en diferents etapes: 

1. Estructura del text

• El paràgraf: Trobem paràgrafs introductoris, expositius i conclusius. 
• Els connectors: aquells elements de cohesió textual que organitzen i relacionen els paràgrafs i funcionen com a senyals visuals per fer expliícit al lector l'esquelet de l'escrit.
• La puntuació: Comes, punts, punts i coma, dos punts...

2. Estil: cal fixar-se amb les propietats del text esmentades anteriorment: la cohesió, la coherència, l'adequació, la correcció i la variació. 

Per últim durem a terme la REVISIÓ, és a dir, avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. La revisió ha de ser de continguts  i gramatical i de convencions.

Reflexió

Sovint creiem que per escriure un bon text no ens cal cap mena de planificació prèvia ni seguir cap procediment concret, però en realitat, reflexionar sobre el tema que volem tractar, les idees clau que volem destacar, l'ordre amb el qual les tractarem, els connectors que utilitzarem, etc, ens permetrà obtenir un resultat final més correcte, coherent, adequat, en conclusió, millor.


Fins la propera!

EulàliaTG