El bon comunicador

Pilar Rahola. Una bona comunicadora?

En una entrada anterior , vaig parlar sobre el llenguatge oral i la comunicació amb un públic a partir de la lectura de Com parlar bé en públic. Si ho recordeu vaig esmentar algun dels aspectes que ha de tenir en compte una persona a l'hora de parlar en públic (la gesticulació, la potència de veu, la claredat, etc.). Doncs bé, a partir dels consells i tècniques que vam extreure d'aquest llibre, ens vam poder fer una idea de les principals característiques que hauria de tenir un bon comunicador, ja que, encara que al llibre només es comentin aspectes a tenir en compte pel llenguatge oral, alguns d'ells també es poden aplicar a l'escrit. 

Pilar Rahola

Fou llavors quan, per grups, vam començar a buscar un exemple de "bon comunicador" per a nosaltres i ens vam acabar decidint per una persona que a totes les membres del grup ens cridava l'atenció, sobretot últimament, pel context en què es troba Catalunya en aquests moments. Aquesta persona és Pilar Rahola, política i periodista catalana i d'ideologia catalanista. Com que havíem de realitzar una exposició davant la classe justificant la nostra decisió i per què Pilar Rahola és una bona comunicadora, vam decidir exposar la nostra posició però mostrant també els aspectes negatius que havíem trobat en la periodista i que ens podrien haver fet dubtar. 

Per analitzar de fons la forma de comunicar-se de Pilar Rahola, la vam seguir des de diferents mitjans pels quals es dóna a conèixer, que en són molts. La vam seguir al Twitter, al Facebook, ens vam subscriure a través del canal RSS als articles d'opinió que escriu a La Vanguardia per anar-los rebent al Google Reader, el funcionament del qual vaig explicar en una entrada que podeu recuperar. A través del Reader, també, vam poder anar recopilant les alertes de Google que havíem creat sobre tot el que tenia relació amb Pilar Rahola i que quedava registrat a la xarxa. Les "alertes de Google" són missatges, que es poden rebre per correu electrònic o en una eina com el Google Reader i que t'avisen de l'aparició a la xarxa d'una nova informació sobre un tema que tu has seleccionat. 

Pilar Rahola la vam seguir també a través de la seva pàgina web i de la seva activitat a "8aldia" amb Josep Cuní al canal 8tv, o altres programes i cadenes televisives. 

Els aspectes positius i negatius que li vam trobar com a comunicadora i les diferents fonts a través de les quals la vam seguir es troben en el següent Prezi, que vam utilitzar com a suport per fer la presentació a classe:    

Sí, una bona comunicadora

La conclusió que vam treure finalment tot el grup, va ser que, a pesar que a vegades Pilar Rahola faci comentaris inadequats, poc educats o impertinents, això no deixa de ser un tret carecterístic essencial per ella i, sovint, el motiu pel qual molts l'admiren com a comunicadora. I és que diu el que pensa sense embuts, diu les coses com les veu i com creu que són, i moltes vegades allò que diu coincideix amb el que molts oients pensen i demanen que algú defensi públicament. Cal remarcar, a més, que normalment quan Pilar Rahola fa aquests comentaris és com a resposta a d'altres que s'han fet o que se li han fet, també poc adequats o, fins i tot, insultants. 

Per saber-ne més

Si us interessa conèixer una mica més Pilar Rahola, a continuació us adjunto una entrevista que li va fer Jordi Domènech des de "Ràdio Desvern", a través d'un SoundCloud, una plataforma de distribució d'àudio online en la qual els usuaris poden col·laborar, promocionar i distribuir els seus projectes musicals. Podríem dir que és una xarxa social per a músics. 

 


Això és tot per avui. Fins la propera!

EulàliaTG

Competències del mestre i les TAC

La SAE. Conferència "El paper del mestre i les TAC" a mà d'Anna Pérez

Fa dues setmanes tots els alumnes de 1r de Grau d'Educació Primària vam tenir la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries), un conjunt d'activitats pràctiques fora de la Facultat, conferències i taules rodones que busquen apropar als alumnes al món laboral. Per nosaltres va ser una oportunitat per conèixer escoles, centres, entitats i institucions diferents que presenten serveis educatius als infants actualment.  

Aquestes són les diferents activitats que vam realitzar aquella setmana. De totes elles, em centraré en la que té més relació amb l'assignatura de GITIC, i és la conferència que dugué a terme la mestra del CEIP Drassanes, Anna Pérez, sobre "El paper del mestre i les TAC". El què ens va voler transmetre l'Anna Pérez amb aquesta xerrada va ser que, en paraules seves, "actualment ens trobem en una situació en la qual tenim escoles amb estructures del segle XIX, professors del segle XX i alumnes del segle XXI". Quan parlem de renovació i de modernització necessària al món actual, no només parlem de fer un canvi de “màquines”, un canvi d’aquesta escola del segle XIX basada en llibres i pupitres cap a una escola d’ordinadors, sinó que també parlem de la necessitat de canvis metodològics en l’educació. L’alumne d’avui ha de poder tocar, comunicar i crear, interactuar amb diferents fonts (llibres i ordinadors) i treballar en equip.

La Taxonomia de Bloom, una classificació dels objectius educatius dels més simples als més complexos creada per una sèrie d’educadors l’any 1948, encara que pot semblar molt freda, ens mostra molts aspectes que sovint els mestres no tenen en compte en l’educació dels seus alumnes. Tot i així cal destacar un aspecte molt important que hi manca: la motivació.

Davant d’això, la conferenciant proposa sis canvis que hauria de fer el mestre actualment:

1. Analògic -> Digital: passar d’utilitzar únicament llibres, llibretes, bolígrafs...a fer ús dels ordinadors i de la tecnologia.
2. Lligat -> Mòbil: no centrar-se en una única forma de treballar, sinó moure’s i buscar diferents recursos, utilitzar-ne com més i més diversos millor.
3. Consumidor -> Creador: passar de ser consumidor d’editorials de llibres de text a crear la seves pròpies fonts d’informació (pàgines web, bloc, etc.).
4. Aïllat -> Connectat: enlloc de centrar-se únicament en la seva manera de fer i ser, enriquir-se de les metodologies d’altres companys mestres.
5. Genèric -> Personal: deixar de formar part d’un grup homogeni de docents a tenir una forma pròpia i diferent de treballar, donar-se a conèixer.
6. Tancat -> Obert: estar sempre obert al canvi i a aprendre coses noves dia a dia.

Però, què aconseguirem amb tots aquests canvis? L'Anna Pérez ens ho deixà ben clar: més comunicació entre mestres i alumnes, col·laboració, discussió, compartir, que l’alumne sigui amo del seu propi treball, més compromís, exposició, interacció, entusiasme, participació, creativitat, reflexió, etc. 

Competències del mestre en relació a l'ús de les tecnologies

En relació a aquests canvis que hauria de dur a terme el mestre segons l'Anna Pérez, i la formació actualitzada que hauria de realitzar al ritme de l'avanç de les tecnologies, tant la UNESCO com la ISTE (International Society for the Technology in Education), han publicat documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC que han d'assolir els docents. A la presentació que veureu a continuació les trobareu resumides:



Per saber-ne més

Si us interessés ampliar sobre la qüestió, a continuació us adjunto una entrevista a l'Anna Pérez, que podeu trobar al Portal Edu3.cat, en la què també parla sobre les TAC a l'aula. 

Reflexió

Els futurs mestres de la meva generació hem tingut la sort de néixer en un món que es trobava ja en un principi d'immersió cap a les noves tecnologies, de fet, no el recordem un món sense Internet. Tot i així, al llarg de la nostra educació, la presència de les TIC a l'aula ha estat escassa perquè, pels mestres que teníem,  tots aquells recursos i instruments eren totalment nous i no acabaven de saber com fer-ne un ús pedagògic. És per això que nosaltres ara, com a mestres que volem esdevenir, hem de donar un gir a allò amb què ens vàrem trobar de petits i convertir-nos en mestres competents amb la tecnologia per educar als nostres futurs alumnes amb aquestes mateixes competències.  


Eulàlia TG

Scratch

Benvinguts de nou!

L'entrada d'avui tracta sobre l'última pràctica de GITIC que hem fet: l'Scratch.

Què és Scratch?

Doncs és un programa que permet crear les teves pròpies historietes d'animació, jocs, música, etc i compartir-ho amb altres usuaris a la web.

Què hem de fer per utilitzar-lo? En primer lloc, cal entrar a la pàgina web d'Scratch i subscriure's. A la web es poden veure els projectes creats per altres usuaris que hagin volgut compartir els seus jocs i animacions. La web es troba en diferents idiomes, també en català, només cal seleccionar la opció a dalt a la dreta on posa: "Idioma".

Si es vol crear un projecte propi, caldrà descarregar-se el programa al PC. Per fer-ho, caldrà anar a l'inici de la web i a baix de tot de la pàgina trobarem l'opció "Descarregar".

Seguidament caldrà seleccionar la instal·lació que es desitja segons si l'ordinador és un Mac o un Windows i anar seguint els passos que marca la descàrrega.

Per saber-ne més

Per saber com funciona el programa, us adjunto el primer de 10 tutorials que expliquen amb detall com usar-lo un cop descarregat. Si us interessa veure la resta podeu accedir a aquest link on els trobareu tots deu.

Una altra pàgina d'interès que pot ser molt útil és el bloc d'Eugeni Catalán, dedicat exclusivament a l'ús de Scratch i que inclou tutorials en català.

Per acabar m'agradaria compartir amb vosaltres el joc que he creat jo amb Scratch. És un joc per a dos jugadors utilitzant un mateix teclat. L'objectiu del joc és que el drac atrapi el cavaller i, al mateix temps, el cavaller no es deixi atrapar. El drac es mou utilitzant les fletxes i el cavaller a través de les tecles W A S D. Per iniciar el joc, caldrà clicar la bandereta verda que apareix just a sobre a la dreta del marc.

Scratch | Proyecto | El cavaller i el drac

Reflexió

Scratch és un programa pensat amb una finalitat educativa i creat de forma suficientment senzilla perquè el puguin utilitzar alumnes de Primària i, així, treballar i exercitar aspectes com la creativitat, la imaginació,   l'ús d'eines i funcionament de l'ordinador, idees matemàtiques, raonar o treballar en grup...La veritat és que és una manera molt divertida per als més petits, sobretot, per treballar tots aquests aspectes esmentats. Molt recomanable!

Bé, i fins aquí l'entrada d'avui.
Arreveure!

EulàliaTG

Educació en Comunicació Audiovisual. Anàlisi de l'anunci publicitari "Oh, Brother!"

De nou publico una entrada sobre COED (Comunicació oral, escrita i digital), però aquest cop el tema no serà la descripció sinó el llenguatge audiovisual.

Què en sabem?

A classe, l'altre dia vam visionar una entrevista a Guillermo Orozco, doctor en Educació per la Universitat de Harvard i professor a la Universitat de Guadalajara, en la que parlava sobre la importància de l'educació en la comunicació audiovisual. 

Orozco opina que ser oient no ve de naixement, sinó que s'aprèn; creiem veure perquè veiem imatges però hi ha quelcom més enllà d'aquestes imatges que no percebem, com la influència dels moviments de càmera, les perspectives...tot influeix. "Cal un entrenament de la mirada, saber veure a través de la ment", diu Guillermo Orozco, "a les televisions no veiem la realitat mateixa, sinó la realitat de la càmera". A més, considera que si a una família hi ha poca comunicació, els nens miraran més les pantalles de televisió, ordinador, mòbil, etc. És a dir, tot el que fem a casa, també té incidència en com interactuem i quan temps dediquem als audiovisuals. 

Ampliació i reflexió

A partir d'aquí, seguidament entre tots vam analitzar un anunci publicitari antic sobre el material escolar de "Galerias Preciados", tenint en compte diferents aspectes com l'escenari, el temps, la imatge, la música,etc.

A continuació, doncs, comentaré tots aquests aspectes en l'anunci publicitari de Seat Altea XL, conegut com a "Oh, Brother!":

Anàlisi

L'anunci explica la història d'una família que compra un monstre com a "mascota" i se l'endú a casa. El problema és que com més amor li donen a aquest monstre, més creix, fins al punt que no cap ni al cotxe. Els pares es pregunten què poden fer, i descartant rotundament la idea de deixar d'estimar-lo, compren un cotxe nou, més gran, en el qual hi cap el monstre: un Seat Altea XL.

Fixem-nos primer en el que diu la veu en off al final: "Per què ja se sap què passa amb els monstres: que creixen i creixen i creixen", i en l'eslògan: "La família al poder".
A partir d'aquí podem deduir moltes coses. En primer lloc, que l'anunci va dirigit als pares de família però el missatge és donat de manera que sigui atractiu també pels infants, com veurem analitzant altres aspectes. Amb el què diu la veu en off veiem també que mentre se sent apareix el cotxe Seat Altea XL, la solució a un fet real que no té més que això: els "monstres" creixen, ja se sap, i Seat té allò que necessites per resoldre-ho. Què més sobreentenem amb aquest missatge final? El paral·lelisme afectuós que fa l'anunci entre els "monstres" i els fills, els nens. "Monstre" pot ser una manera afectuosa d'anomenar el teu fill, fet que remarca a qui va dirigit l'anunci.

Observem qui és el protagonista de l'argument: una nena i un monstre, és a dir, els fills, fills dels pares que miren l'anunci i s'haurien de comprar aquest cotxe perquè els nens siguin feliços. El fet que els nens siguin protagonistes, també ajuda a que l'anunci agradi als més petits, els més influenciables i els que d'alguna manera poden fer pressió als pares perquè es comprin aquest cotxe.

Ara analitzem la llum. Durant la primera part de l'anunci és clara perquè el moment de la història que se'ns està narrant és feliç, d'il·lusió, de família que s'estima. La llum canvia i es torna tènue i apagada quan la família s'adona que el "monstre" ha crescut molt i que ja no se'l pot endur amb el cotxe perquè no hi cap. Finalment, la llum torna a aclarir-se i il·lumina la solució al problema: el cotxe vermell que ha comprat el pare.

Per acabar, fixem-nos en la música que acompanya l'anunci. És una cançó bastant infantil, és lenta la majoria de l'anunci i tendra (apareix un violoncel), molt dramàtica quan la família no sap què fer amb el monstre, però es torna a animar i a accelerar quan apareix el cotxe, la solució. La lletra a més repeteix bàsicament una frase: "Oh, Brother, tu estaràs conmigo", donant-li un toc dramàtic i afectuós a la història.

En conclusió, quins valors ens transmet l'anunci?: comoditat, amor, volum i grandesa (del cotxe), il·lusió, bondat, innocència, tendresa, felicitat, futur...

Finalment, us proposo una enigma amagada a l'anunci. Fixeu-vos en el peluix que apareix al sofà al minut 1:47. A qui us recorda? Penseu en anuncis anteriors de Seat.
Els anuncis publicitaris són plens de missatges més enllà de l'aparença i cal fixar-s'hi i ser-ne conscient per intentar evitar caure en els seus "paranys"...

Fins aviat!

EulàliaTG

Descriure

Benvolguts,

l'entrada d'avui no segueix la línia de les dues anteriors sinó, enlloc de trobar-se enfocada a les TIC, té relació amb la comunicació escrita oral, concretament la descripció. 

Què entenem per descriure? 

En paraules de l'Enciclopèdia Catalana descriure és "representar alguna cosa amb paraules escrites o dites". Però podríem ampliar molt més aquesta definició: En primer lloc podem dir que segons aquesta forma de representació de la “cosa” en qüestió, trobem dos tipus de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

• Descripció objectiva: S’intenta descriure amb la major precisió i imparcialitat, sense donar cap visió personal de l’objecte en qüestió. És una descripció característica dels textos acadèmics i científics.

• Descripció subjectiva: Es busca reflectir el que suggereix l’objecte a nivell personal i acostuma a tenir una finalitat estètica.

A més, l'acció de descriure és totalment lliure si és des d'una visió subjectiva, però si volem aconseguir una bona descripció objectiva hem de seguir uns esquemes. En primer lloc aquesta ha de mantenir una estructura més o menys determinada: un establiment del tema en el qual se’l presenta de forma global; una caracterització, a través de la qual es defineixen les qualitats, propietats i característiques d’allò descrit i per últim la relació amb el món exterior, és a dir, es contextualitza l’objecte descrit amb el seu entorn, en l’espai i el temps.

D'altra banda hi ha una sèrie de tècniques que ens serveixen d'ajuda per a dur a terme una millor descripció, ja sigui objectiva o subjectiva:

• Sintagmes nominals molt adjectivats: El bosc espès, fresc i fosc
• Verbs en present o imperfecte d’indicatiu: La capsa és buida o La casa esperava impacient l’arribada de la família.
• Paraules que descriuen impressions sensorials: El vent del sud, calent i suau.
• Terminologia (tecnicismes): El cor és un òrgan connectat a venes i artèries.
• Enumeracions: Les cèl·lules s’organitzen en teixits, òrgans, aparells i sistemes per realitzar les seves funcions.
• Recursos expressius: Comparacions, personificacions, metàfores...

Reflexió

Descriure no és senzill, de fet, treballar la "descripció" en sí sempre s'ha vist com quelcom de poca importància i sense cap utilitat, però nosaltres que a classe l'hem tractada, a l'hora d’haver de posar-nos a descriure a algú o a nosaltres mateixos ens hem adonat que és una feina de molta complexitat. Per plasmar exactament el que vols dir sobre, en aquest cas, una persona és necessari dominar un ventall molt ampli de vocabulari i això no tots ho tenim. A més, un pot tenir moltes idees al cap sobre una persona però unir-les i argumentar-les sense acabar fent una simple enumeració d'adjectius no és tan fàcil.  

Ampliació

Qui ets, tu?

Fotografia que vaig fer per descriure una companya de classe

Sobre el treball de descripció que hem fet a classe voldria destacar les descripcions que vam fer cadascú d'algun company de classe a partir d'una fotografia exposada oralment i després plasmant-ho en un escrit. L'activitat es titulava “Qui ets, tu?” i la veritat és que van sortir descripcions molt creatives i emotives. Cadascú va fotografiar alguna cosa que li recordés a la persona en qüestió i, davant la resta de companys, va exposar el que significava per ella aquella persona. 
La descripció que vaig fer jo a partir d'aquesta fotografia que podeu veure, la vaig basar en la idea de "complicitat" que hi ha entre una companya de classe i jo. Per què he representat aquesta idea amb les cordes d'una guitarra? Doncs perquè de la mateixa manera que dues cordes sonen amb harmonia, amb diferents ritmes i melodies, aquesta persona i jo ens entenem i ens complementem.  

La veritat és que amb aquesta activitat es va crear un ambient de molta unió entre tota la classe encara que no ens acabéssim de conèixer del tot i ens vam adonar que descriure en veu alta el què més t’agrada d’algú altre és molt difícil, ja que suposa obrir a la resta de persones una vessant molt sentimental i personal. Tot i així, també és un exercici molt bo per crear lligams i aprendre a expressar el que és més difícil de plasmar en paraules: els sentiments.  

Un poema i una cançó

Per acabar, m’agradaria compartir amb vosaltres per una banda uns poemes breus que són pura descripció amb un toc d’humor i d’altra banda d’una cançó en la qual la descripció que se’ns mostra de la persona no és precisament plena de virtuts: Els poemes breus són de Pere Quart (Joan Oliver) i pertanyen al Bestiari que va escriure:

 

Hipopòtam

Perquè dins de l'aigua del riu

s'ha emmirallat l'hipopòtam,

alça el cap, fa una ganyota amb

la gran boca oberta i riu.

Zebra

Pel desert corre la brama

que no et saps treure el pijama.

Girafa

Tens el cap petit

perquè la distància te l’ha empetitit.

 Per últim, la cançó és de Billy Joel i es titula: “She’s always a woman”. Com veureu no trobem una típica descripció de les virtuts d’una persona, sinó que destaca els defectes i la part més fosca d’una dona en concret. Us penjo un vídeo amb la cançó i la lletra en anglès i en castellà:

I fins aquí l'entrada d'avui, espero que us hagi estat d'utilitat en qualsevol sentit. 
Fins la propera!

EulàliaTG

Formulari de Google Drive

De nou l'entrada d'avui va dedicada a una eina de Google, però aquest cop parlaré d'una de les moltes utilitats de Google Drive.

Què és?

Aquesta eina permet emmagatzemar i compartir documents (de text, presentacions, fulls de càlcul, etc), fotografies i vídeos al núvol per accedir-hi des de qualsevol ordinador. Una de les possibilitats que té és la de crear formularis i compartir-les a través del correu, les xarxes socials, el bloc o al núvol en general, perquè la gent el respongui.

Per fer-ho cal entrar al Google Drive amb el compte de correu electrònic de Google (Gmail, per exemple) i seleccionar "Crear" en un requadre vermell a dalt a l'esquerra. Automàticament s'obrirà una llista d'opcions i caldrà seleccionar la de "Formulari". Tot seguit s'obrirà una nova finestra per començar a editar aquest formulari. Analitzarem la pàgina de dalt a baix per saber què hem de seleccionar i escriure:

A dalt de tot apareix un requadre gris amb tres requisits que l'usuari pot donar al formulari:

Depenent dels interessos del creador del formulari caldrà seleccionar una opció o una altra. La primera opció seria útil més aviat si el formulari s'ha de crear en grup i un membre en crea un com a proposta i l'envia als altres membres perquè modifiquin el que els interessi. La segona opció està restringint la visualització del formulari als estudiants i docents de la Facultat Blanquerna, per tant, és una opció que no apareixerà sempre. Igualment la tercera opció no és comuna a tots els usuaris de Google Drive i senzillament està mostrant la possibilitat de enregistrar el nom de la persona que respon l'enquesta.

Seguim baixant i ens demanen que posem un títol a l'enquesta i una descripció si és necessari. A continuació ja podem escriure la primera pregunta: el títol, una descripció si és necessari i el tipus de pregunta que volem que sigui. De tipus n'hi ha molts: pregunta amb resposta breu ("Text"), pregunta amb resposta extensa ("Text del paràgraf"), una pregunta amb una sèrie de respostes ja donades de les quals només se'n pot seleccionar una ("Selecció múltiple") o més d'una ("Quadres de verificació"), o una pregunta amb respostes que es poden graduar de l'1 al 5, per exemple. Finalment caldrà seleccionar si volem que aquella pregunta sigui obligatòria de respondre o no.

Cada cop que vulguem afegir una nova pregunta, haurem de seleccionar la opció "Afegeix un element" a dalt a l'esquerra.

Un cop tinguem totes les preguntes creades, seleccionarem a dalt a la dreta "Visualitza respostes" i ens apareixeran dues opcions: "Resum" i "Full de càlcul". La opció "Resum" recull les dades en forma de gràfics mentre que la de "Full de càlcul" en forma de quadre de dades.

Ampliació

Vegem un exemple de formulari complert:

Per acabar adjunto un tutorial en el qual s'explica com crear un formulari per si alguna cosa no ha acabat de quedar clara:

Reflexió

Com podem veure, doncs, Google Drive ens ofereix una manera molt ràpida i eficaç de crear una enquesta, compartir-la amb l'altra gent perquè la respongui i a més et facilita les dades resumides en gràfics i taules. 

Això és tot per ara, gràcies i fins la pròxima!

EulàliaTG

Google Reader

Ja coneixem una eina de Google més: Google Reader. Aquesta eina gratuïta permet recopilar i organitzar en un sol espai totes aquelles informacions que es trobin a la xarxa i que et siguin d’interès.

Què és?

És molt semblant a una safata d’entrada d’un correu electrònic on enlloc de correus reps notícies de premsa, les noves entrades als blogs que segueixes, etc. Només cal subscriure’s amb un “click” a la pàgina web d’un diari, per exemple i seleccionar quin tipus de notícies t’interessa rebre (Esports, Política, Cultura...). Totes les notícies que s’aniran publicant a partir d’aquell moment, doncs, apareixeran a la safata d’entrada del teu Google Reader on les podràs organitzar per carpetes, etiquetes, etc. Les subscripcions o “feeds” són totalment gratuïtes i es poden eliminar en qualsevol moment.

A més, un dels molts avantatges que té aquesta eina és que pot treballar sense connexió a internet, ja que funciona a través del canal RSS. Quan es troba en connexió a la xarxa és capaç d'emmagatzemar milers d’aquestes notícies perquè les puguem veure després sense necessitat de tenir Internet. Per obtenir el Google Reader, a més, no és necessari utilitzar Google Chrome com a cercador, també funciona amb Mozilla Firefox, Safari...

Reflexió

Realment és una eina que val molt la pena d'utilitzar, bàsicament perquè en el món actual en què tothom té pressa i poc temps per seure i informar-se sobre allò que passa al seu voltant, aquesta aplicació permet fer-ho amb rapidesa i comoditat, llegint només allò que és d'interès, com qui llegeix el correu. 

Per saber-ne més

A continuació adjunto un vídeo que pot servir d’ajuda per entendre millor en què consisteix Google Reader: 

També us pot ser útil aquest tutorial sobre com poder llegir els "feeds" que altres usuaris de Google Reader hagin decidit compartir.

Bé doncs, fins aquí l'entrada d'avui. Espero que us hagi servit d'ajuda! 

Fins la propera!

EulàliaTG