Benvolguts lectors,
Com a futurs mestres que volem ser un bon dia, hi ha un aspecte que hem de tenir dominat i perfeccionat, i aquest és la parla. La nostra feina es basarà en aquesta i, fins i tot, provablement la nostra manera de comunicar-nos amb els alumnes i els altres mestres esdevindrà el nostre tret característic principal dins l'escola.
 |
| Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat |
Però, què vol dir “parlar bé”? Hi ha pautes que indiquin i discerneixin un bon orador d’un de dolent? Si és així, com ho hem de fer per ser bons oradors? Existeixen tècniques que ens permetin dominar millor la parla davant d’un públic? Saber-ne o no saber-ne és quelcom que ve donat de forma innata o se’n pot aprendre? Totes aquestes i moltes d’altres preguntes són les que ens intenta respondre el llibre que hem llegit els alumnes de 1r de Grau d' Educació Primària, Com parlar bé en públic, de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Al llibre es tracten tots els aspectes relacionats amb la comunicació oral: el control dels nervis, l'entonació, la respiració, la importància de la veu, la mirada, la gesticulació, la posició del cos, la importància de l'humor, de ser clar, precís i breu, la preparació dels discurs (guió), l'estructura del discurs, etc. En conclusió, Com parlar bé en públic ens ofereix
una quantitat enorme de tècniques, consells, mètodes, teories, exemples i
solucions per a tots aquells que vulguin millorar el seu discurs oral. És un
llibre que pot ser de gran ajuda per tothom, ja que tots utilitzem el
llenguatge oral, encara que sigui només davant d’una o dues persones.
 |
| Captura d'un dels "tweets" que vaig escriure durant la sessió |
Després de llegir el llibre, vam escriure'n una síntesi i, a classe, vam debatre per grups les idees principals que calia destacar i a continuació les vam comentar entre tots en veu alta. Mentrestant, anàvem redactant "tweets" que recollíem a l'etiqueta "#coed1m" sobre el què estàvem fent.
"Identitat i territori" i recitació d'un poema
Un cop llegit i treballat el llibre vam tenir l'oportunitat de posar en pràctica tot el què havíem après i tot el què podíem millorar del nostre llenguatge oral.
En primer lloc vam exposar el treball modular,"Identitat i territori", de COED i GITIC. En el meu cas, juntament amb l'Andrea, vam presentar "La gràcia de riure", a partir d'un Prezi i d'un vídeo que vam realitzar nosaltres mateixes amb el Windows Movie Maker. Si voleu saber de què tractava exactament la presentació i voleu veure el vídeo que vam realitzar, la meva companya Andrea dedica una entrada al seu bloc explicant-ho. Per veure el Prezi sencer, podeu recuperar-lo a una entrada anterior que vaig fer dedicada a l'ús del Prezi.
En segon lloc, cadascú va recitar un poema d'elecció lliure davant la classe de memòria. Els poemes que van sortir van ser molt variats i hi hagué algunes recitacions que van ser extraordinàries. El poema que vaig recitar jo va ser un dels "Cançó a Mahalta" que va escriure Màrius Torres i diu així:
CANÇÓ A MAHALTA
Tu que m'has descobert el corriol que mena
al verd país dels teus records,
deixa-m'hi viure en pau al teu costat.
La pena és que jo també tinc records!
Però potser -qui sap!- algun dia t'emmeni
pels meus camins no tan suaus.
Potser la teva passa tan manyaga assereni
els gorgs, els erms i els afraus
i quan els dos haurem lligat, per fantasia,
els records de la joventut,
cadascú tindrà l'altre per fer-li companyia
i un doble paradís perdut.
Reflexió
Després de les dues exposicions orals, la primera d'un treball i la segona d'un poema, les sensacions van ser completament diferents. L'exposició oral va anar molt bé i, en el meu cas, no em vaig posar nerviosa, vaig mirar al públic, vaig gesticular i vam saber atraure l'atenció dels oients com volíem. En canvi, la recitació no va sortir ni molt menys com hauria volgut: els nervis sí que se'm van notar fent-me perdre la memòria en algun moment, la gesticulació no va ser suficient ni la posició del cos l'adequada.
Davant d'això, la conclusió a la qual vaig arribar va ser que, de forma general, tot i ser una persona que no acostuma a tenir problemes per parlar en públic, sí que em sento una mica més cohibida quan l’exposició que he de fer demana obrir al públic les sensacions i el meu propi interior. A més, és molt diferent parlar sobre un tema que coneixes i que has treballat a fons en base a un guió, anant improvisant la manera d'explicar-te, que recitar un text de memòria, ja que acabes estant més atent per no descuidar-te res que per la resta de factors importants en l'exposició.
I és que, de fet, actualment no hi ha pràcticament ningú a qui hagin ensenyat a dominar millor el llenguatge oral. Per què? Provablement perquè és considera una habilitat natural de cadascú i quelcom que ja es domina per si sol. Es dóna molta més importància al saber escriure correctament, al domini del llenguatge escrit. Però, realment, al llarg del dia ens comuniquem més oralment que per escrit, a pesar de les noves tecnologies, i és parlant quan ens posem en evidència davant dels altres. Com a futurs mestres, doncs, no només hem de dominar la parla correctament, sinó que haurem de canviar tradicions i treballar-la amb els nostres alumnes, deixant-los expressar-se, defensar les seves opinions o fent-los aprendre, com a costum, un poema o un fragment d'una obra de teatre de memòria perquè l'exercitin i aprenguin a exposar altres tipus de text davant d'un públic.
EulàliaTG
