Final

Final del semestre. Final del bloc.

Aquesta és l'última entrada d'aquest bloc l'objectiu del qual era descriure, reflexionar i ampliar sobre gairebé tots els conceptes que he anat treballant en dues de les assignatures del Mòdul 1 del 1r Semestre de la carrera: Comunicació oral, escrita i digital (COED) i Gestió de la informació i TIC (GITIC). Per tant, podríem dir que en aquest bloc hi podreu trobar tot allò que he après en aquestes dues assignatures aquests últims tres mesos. 

COED

El què hem treballat en aquesta assignatura gira bàsicament entorn del llenguatge com a mitjà de comunicació. A l'entrada anterior vam parlar del llenguatge i les seves múltiples aplicacions i de la competència que es necessita per saber-lo utilitzar adequadament tant de forma escrita, oral com digital. 

Del llenguatge escrit n'hem parlat a través dels processos de comunicació escrita de, per una banda, Linda Flower i J.R. Hayes i, per l'altra, d'I. Amadeo i J.Solé. A través del Twitter i de l'etiqueta #coed1m, hem pogut treballar la capacitat de síntesi i de reflexió. El llenguatge escrit l'hem tractat també des de la descripció, fent-ne una de nosaltres mateixos, llegint-ne d'altres (poesies, contes, cançons) i fent-ne una altra d'algun company.

La descripció, si ho recordeu, també la vam treballar des del llenguatge oral amb l'activitat "Qui ets, tu?", en la qual jo vaig descriure l'Andrea a partir de les cordes d'una guitarra. Però per treballar la parla hem realitzat moltes altres activitats: Primerament vam llegir Com parlar bé en públic que ens va donar multitud de consells per millorar com a comunicadors davant d'un públic. Tot el què havíem après ho vam poder posar en pràctica amb dues exposicions orals: la presentació del treball "Identitat i territori" i la de "El bon comunicador", que si ho recordeu, el meu grup i jo vam parlar de Pilar Rahola.

Pel què fa al llenguatge digital, com ja he dit anteriorment, el vam treballar a través del Twitter i parlant sobre l'educació en comunicació audiovisual, analitzant un anunci de publicitat del Seat Altea XL. Aquest últim llenguatge l'hem treballat més conjuntament amb GITIC, com comentaré després.

D'aquesta assignatura m'agradaria destacar les entrades que he fet sobre "Educació en Comunicació Audiovisual" i "Descriure", ja que en totes dues he pogut descriure àmpliament el tema treballat a classe i n'he pogut fer una bona ampliació i reflexió. 

GITIC

Pel què fa a aquesta assignatura el què hem treballat bàsicament han estat diferents eines i programes útils i interessants com a suport educatiu. De fet, les eines i programes que hem treballat es poden relacionar amb algun verb de la Taxonomia de Bloom -que si no recordeu què és podeu recuperar en una entrada anterior que vaig escriure- i es poden aplicar a partir d'alguna activitat a l'aula d'una escola. En aquesta taula ho veureu exemplificat: 

A més, en aquest link hi trobareu un mapa conceptual amb les principals competències, programes i eines que hem treballat a GITIC.

Per acabar m'agradaria dir que, pels lectors que es trobin relacionats amb el món de l'educació, seria molt bo i interessant que féssiu un cop d'ull a aquesta entrada, en la qual parlo sobre la importància dels docents de dominar TIC i les TAC a partir d'una conferència d'Anna Pérez i de documents de la UNESCO i la ISTE.

***

En conclusió, la intenció principal d'aquest bloc era que fos d'interès i/o d'ajuda pels lectors en tots els aspectes possibles i espero que hagi estat així. 

Moltes gràcies per l'atenció i fins una altra!

EulàliaTG

El bon comunicador

Pilar Rahola. Una bona comunicadora?

En una entrada anterior , vaig parlar sobre el llenguatge oral i la comunicació amb un públic a partir de la lectura de Com parlar bé en públic. Si ho recordeu vaig esmentar algun dels aspectes que ha de tenir en compte una persona a l'hora de parlar en públic (la gesticulació, la potència de veu, la claredat, etc.). Doncs bé, a partir dels consells i tècniques que vam extreure d'aquest llibre, ens vam poder fer una idea de les principals característiques que hauria de tenir un bon comunicador, ja que, encara que al llibre només es comentin aspectes a tenir en compte pel llenguatge oral, alguns d'ells també es poden aplicar a l'escrit. 

Pilar Rahola

Fou llavors quan, per grups, vam començar a buscar un exemple de "bon comunicador" per a nosaltres i ens vam acabar decidint per una persona que a totes les membres del grup ens cridava l'atenció, sobretot últimament, pel context en què es troba Catalunya en aquests moments. Aquesta persona és Pilar Rahola, política i periodista catalana i d'ideologia catalanista. Com que havíem de realitzar una exposició davant la classe justificant la nostra decisió i per què Pilar Rahola és una bona comunicadora, vam decidir exposar la nostra posició però mostrant també els aspectes negatius que havíem trobat en la periodista i que ens podrien haver fet dubtar. 

Per analitzar de fons la forma de comunicar-se de Pilar Rahola, la vam seguir des de diferents mitjans pels quals es dóna a conèixer, que en són molts. La vam seguir al Twitter, al Facebook, ens vam subscriure a través del canal RSS als articles d'opinió que escriu a La Vanguardia per anar-los rebent al Google Reader, el funcionament del qual vaig explicar en una entrada que podeu recuperar. A través del Reader, també, vam poder anar recopilant les alertes de Google que havíem creat sobre tot el que tenia relació amb Pilar Rahola i que quedava registrat a la xarxa. Les "alertes de Google" són missatges, que es poden rebre per correu electrònic o en una eina com el Google Reader i que t'avisen de l'aparició a la xarxa d'una nova informació sobre un tema que tu has seleccionat. 

Pilar Rahola la vam seguir també a través de la seva pàgina web i de la seva activitat a "8aldia" amb Josep Cuní al canal 8tv, o altres programes i cadenes televisives. 

Els aspectes positius i negatius que li vam trobar com a comunicadora i les diferents fonts a través de les quals la vam seguir es troben en el següent Prezi, que vam utilitzar com a suport per fer la presentació a classe:    

Sí, una bona comunicadora

La conclusió que vam treure finalment tot el grup, va ser que, a pesar que a vegades Pilar Rahola faci comentaris inadequats, poc educats o impertinents, això no deixa de ser un tret carecterístic essencial per ella i, sovint, el motiu pel qual molts l'admiren com a comunicadora. I és que diu el que pensa sense embuts, diu les coses com les veu i com creu que són, i moltes vegades allò que diu coincideix amb el que molts oients pensen i demanen que algú defensi públicament. Cal remarcar, a més, que normalment quan Pilar Rahola fa aquests comentaris és com a resposta a d'altres que s'han fet o que se li han fet, també poc adequats o, fins i tot, insultants. 

Per saber-ne més

Si us interessa conèixer una mica més Pilar Rahola, a continuació us adjunto una entrevista que li va fer Jordi Domènech des de "Ràdio Desvern", a través d'un SoundCloud, una plataforma de distribució d'àudio online en la qual els usuaris poden col·laborar, promocionar i distribuir els seus projectes musicals. Podríem dir que és una xarxa social per a músics. 

 


Això és tot per avui. Fins la propera!

EulàliaTG

Les TIC a l'aula. Les quatre fases de l'ordinador

Hola de nou!

Si ho recordeu, a l'entrada anterior, vaig parlar sobre una proposta d'ús de les TAC a l'aula a partir del programa del canal Super3 "Una mà de contes". A l'entrada d'avui, doncs, seguirem parlant de les TIC i l'educació, però avui parlaré de les quatre fases en les què s'ha pogut o es pot trobar un ordinador en una aula en relació als alumnes:

L'ordinador mestre

Si ens remuntem als anys 70, quan la visió de l'alumne era bàsicament un ser que havia de limitar-se a escoltar, memoritzar, repetir i així aprendre, la funció que tenia l'ordinador era controlar aquest procediment. L'ordinador era entès com una eina instructora, que explicava, preguntava, analitzava i corregia les respostes de l'alumne. Si aquesta no era positiva, l'ordinador no prosseguia amb la següent pregunta. L'ordinador feia la feina del mestre, i és per això que fins i tot es va arribar a pensar que amb l'aparició dels ordinadors, la figura del mestre desapareixeria. 

Actualment, a la xarxa podem trobar un programari lliure on hi podem trobar creats o crear-hi activitats didàctiques d'aquest estil. En Gonçal Rubio dedica una entrada al seu bloc, que us recomano que visiteu, a aquest programari que rep el nom de zonaClic.

L'ordinador alumne

En un segon moment, es va pensar que l'ordinador podia ser una eina perquè el nen pogués inventar, crear, programar amb una eina semblant a l'Scratch, el "Logo". En aquesta fase, doncs, l'alumne actua com a mestre, explica en llenguatge informàtic a l'ordinador què i com ha de fer les coses, i l'ordinador, com a alumne, obeeix. És a dir, s'intercanvien els rols anteriors. D'aquesta manera, la visió del nen i l'educació també canvia radicalment: és un enfocament constructivista, ja que és el nen qui construeix el seu coneixement treballant col·laborativament. 

L'ordinador com a simulador

Aquesta fase correspon a un aprenentatge per descoberta. L'ordinador actua com a simulador i permet que el nen observi, manipuli i vegi els resultats de les seves accions a l'acte. Un exemple de programa simulador és el joc de "Els Sims", que permet crear personatges humans, animals, cases, ajustades al gust de cadascú. En aquest joc, l'usuari pot controlar el creixement de la planta d'un edifici, accelerar el temps i veure com aquest afecta al creixement d'una planta, viure situacions amb les quals es podria trobar a la vida real però en un ordinador. D'aquesta manera, si el nen actua incorrectament, les conseqüències també són a nivell virtual.

L'ordinador com a eina

Finalment, l’última fase correspon a l’ordinador com a eina de treball que potencia les possibilitats que té el nen de crear. Permet escriure, fer càlculs matemàtics, editar àudio, vídeo, publicar a la xarxa, comunicar-se…L’ordinador, com a eina, històricament ha anat progressant i ha passat de satisfer inicialment les necessitats més bàsiques a utilitzar habilitats superiors.

Fins aquí l'entrada d'avui!

EulàliaTG 

Les TIC i les TAC a l'escola

Descripció

A l'entrada d'avui voldria compartir amb vosaltres l'activitat que hem dut a terme per parelles a l'assignatura de GITIC, l'objectiu de la qual era presentar una proposta d'ús de les TIC/TAC de les que puguem trobar en webs educatives com ho són: Edu365, Edu3, el Portal Xtec, InfoK, Lacenet, etc. 

Per començar, però, caldria concretar què són les TIC i les TAC. Les TIC són les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, que agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions. D'altra banda, les TAC són les Tecnologies de l'Aprenentatge i l'Ensenyament, és a dir, proposen un aprenentatge mitjançant les TIC; es podrien entendre com una visió de les TIC a l'escola. 

Ampliació

La proposta que presentem la meva companya de classe i jo és la que vam trobar per mitjà del Portal Edu365: un programa infantil del canal Super3 titulat "Una mà de contes", la proposta del qual hem intentant resumir en la següent diapositiva:

Reflexió

En molt poc temps el que coneixíem com a revolució tecnològica, una època de canvis radicals que començà a finals del segle XX, ha deixat de ser un progrés a ser una realitat: vivim en l'era tecnològica i ens hi hem d'adaptar. Com tot, les noves tecnologies poden tenir connotacions negatives i positives per a la societat i, sobretot, per l'educació. És per això que la nostra feina com a futurs mestres ha de ser conèixer bé aquestes tecnologies i tot aquest immens volum d'eines davant les quals ens trobem i aprendre a utilitzar-les per tal de convertir-les en un suport i un benefici per la nostra feina. Si aconseguim dominar aquest àmbit, si en coneixem els pros i els contres, serem capaços de transmetre-ho als nostres alumnes perquè puguin utilitzar les TIC amb tota confiança i seguretat.

De la importància de les TAC i de les competències que han de tenir els docents en aquest aspecte, en vaig parlar en una entrada anterior que, si voleu, poder recuperar aquí. 

Fins aquí l'entrada d'avui. Espero que us hagi estat d'ajuda.
Arreveure!

EulàliaTG

Taxonomia de Bloom

Benvinguts de nou!

L'entrada d'avui anirà dedicada a una teoria universal, a la qual vaig fer referència en una entrada anterior, relacionada amb l'educació per competències. Aquesta teoria es coneix com a Taxonomia de Bloom o Taxonomia d'objectius de l'educació i consisteix en una jerarquia dels diferents objectius i habilitats que els educadors poden proposar als seus estudiants. Marca un llistat de capacitats que haurien de tenir-se en compte en l'educació. 

La Taxonomia de Bloom segons Andrew Churches

Segons un article d’Andrew Churches, codirector de l’àrea d’Estudis d’Informàtica de Kristin School d’Auckland (Nova Zelanda), publicat a Eduteka, la Taxonomia de Bloom té el seus origens a l’any 1956 a mans de Benjamin Bloom, psicòleg educatiu de la Universitat de Chicago, i fou creada per categoritzar i ordenar les habilitats del pensament i per estructurar i comprendre el procés d’aprenentatge. Per fer-ho es basa en el domini psicològic cognitiu (processar informació, coneixement i habilitats mentals). L’any 2001, Lorin Anderson va publicar la Taxonomia Revisada de Bloom en la qual va realitzar canvis com el pas de l’ús de substantius per designar les categories a l’ús de verbs, entre d’altres. Totes dues taxonomies, però, no es troben actualitzades al dia de les TIC que tenen tanta presència en les nostres vides.

Davant d’això, Andrew Churches proposa una Taxonomia de Bloom “digitalitzada”, per a l’era digital. Aquesta parteix d’uns termes clau, d’unes competències que deriven a un conjunt de verbs, uns d’ells ja existents i reconeguts i uns altres nous verbs de l’entorn digital, i que també esdevenen competències i accions que s’han de poder arribar a assolir. Els termes claus són: crear, avaluar, analitzar, aplicar, comprendre i recordar. Entre els nous verbs digitals trobem exemples com “vídeo bloggejar”, “twitejar”, “hackejar”, etc. Amb aquesta nova taxonomia, Churches, a més, pretén per una banda impulsar una forma d’ensenyar per mitjà de la col·laboració amb eines informàtiques com les “wikis”, les xarxes socials o els blocs d’aula. I d’altra banda, vol defensar un ensenyament de continguts contextualitzats en tasques i activitats que duguin a terme els estudiants a la vida real. 

Mapa de la Taxonomia de Bloom per l'era digital 

A l'assignatura de GITIC vam realitzar una activitat que consistia en triar deu verbs remarcats al mapa de color blau i relacionar-los amb alguna activitat que haguéssim fet a GITIC i alguna activitat que podríem fer a l'aula d'una escola per posar en pràctica l'acció a través de les TIC. 

Ampliació

Per no mostrar totes les propostes que he fet, ja que seria molt extens, en destacaré una:

El verb del qual parteixo és "Participar a la xarxa social", que correspon al verb "RECORDAR", una Habilitat de Pensament de Nivell Inferior (HPNI). Aquest verb significa recuperar, rememorar, reconèixer...

A classe de GITIC hem participat a la xarxa social a través del Twitter i de l'etiqueta #gitic1m, com vau poder veure a una antiga entrada. I en una aula d'una escola de primària, com podríem utilitzar el Twitter amb una finalitat educativa i de manera que els nostres alumnes posessin en pràctica l'habilitat de "participar a la xarxa social"?

En una entrada del següent bloc del Projecte Eco Escola 2.0 del Govern de Canàries, se’ns presenten un gran nombre d’activitats per fer a l’aula utilitzant el Twitter i així participar a la xarxa social.

Dues d’elles podrien ser: 

• Que el mestre creés un compte de Twitter amb el nom d’algun personatge històric que volgués treballar amb els seus alumnes i que interactués amb aquests utilitzant el llenguatge de l’època i parlant-los sobre temes relacionats amb la història del seu context.
• Animar als alumnes a escriure breus històries o poemes de sis paraules per fomentar la creativitat, utilitzant etiquetes com #poetweet o #micropoem.

Reflexió

Tenir un pla educatiu que marqui uns objectius i serveixi de columna vertebral per la tasca educativa d'una escola i d'un claustre de mestres, és essencial. A més, tenir en compte l'assoliment de les competències en l'educació tal i com ho fa la Taxonomia de Bloom és molt important al llarg d'educació infantil i primària, però, segons el meu punt de vista, cenyir-se únicament en aquesta teoria com a mestre per dur a terme la feina dia a dia, encara que sigui la taxonomia digitalitzada, és realitzar el què seria una tasca vocacional i especial pel fet que demana improvització, motivació, etc, d'una manera molt freda, mecanitzada, quasi robòtica.

Fins la propera entrada!

EulàliaTG

Competències del mestre i les TAC

La SAE. Conferència "El paper del mestre i les TAC" a mà d'Anna Pérez

Fa dues setmanes tots els alumnes de 1r de Grau d'Educació Primària vam tenir la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries), un conjunt d'activitats pràctiques fora de la Facultat, conferències i taules rodones que busquen apropar als alumnes al món laboral. Per nosaltres va ser una oportunitat per conèixer escoles, centres, entitats i institucions diferents que presenten serveis educatius als infants actualment.  

Aquestes són les diferents activitats que vam realitzar aquella setmana. De totes elles, em centraré en la que té més relació amb l'assignatura de GITIC, i és la conferència que dugué a terme la mestra del CEIP Drassanes, Anna Pérez, sobre "El paper del mestre i les TAC". El què ens va voler transmetre l'Anna Pérez amb aquesta xerrada va ser que, en paraules seves, "actualment ens trobem en una situació en la qual tenim escoles amb estructures del segle XIX, professors del segle XX i alumnes del segle XXI". Quan parlem de renovació i de modernització necessària al món actual, no només parlem de fer un canvi de “màquines”, un canvi d’aquesta escola del segle XIX basada en llibres i pupitres cap a una escola d’ordinadors, sinó que també parlem de la necessitat de canvis metodològics en l’educació. L’alumne d’avui ha de poder tocar, comunicar i crear, interactuar amb diferents fonts (llibres i ordinadors) i treballar en equip.

La Taxonomia de Bloom, una classificació dels objectius educatius dels més simples als més complexos creada per una sèrie d’educadors l’any 1948, encara que pot semblar molt freda, ens mostra molts aspectes que sovint els mestres no tenen en compte en l’educació dels seus alumnes. Tot i així cal destacar un aspecte molt important que hi manca: la motivació.

Davant d’això, la conferenciant proposa sis canvis que hauria de fer el mestre actualment:

1. Analògic -> Digital: passar d’utilitzar únicament llibres, llibretes, bolígrafs...a fer ús dels ordinadors i de la tecnologia.
2. Lligat -> Mòbil: no centrar-se en una única forma de treballar, sinó moure’s i buscar diferents recursos, utilitzar-ne com més i més diversos millor.
3. Consumidor -> Creador: passar de ser consumidor d’editorials de llibres de text a crear la seves pròpies fonts d’informació (pàgines web, bloc, etc.).
4. Aïllat -> Connectat: enlloc de centrar-se únicament en la seva manera de fer i ser, enriquir-se de les metodologies d’altres companys mestres.
5. Genèric -> Personal: deixar de formar part d’un grup homogeni de docents a tenir una forma pròpia i diferent de treballar, donar-se a conèixer.
6. Tancat -> Obert: estar sempre obert al canvi i a aprendre coses noves dia a dia.

Però, què aconseguirem amb tots aquests canvis? L'Anna Pérez ens ho deixà ben clar: més comunicació entre mestres i alumnes, col·laboració, discussió, compartir, que l’alumne sigui amo del seu propi treball, més compromís, exposició, interacció, entusiasme, participació, creativitat, reflexió, etc. 

Competències del mestre en relació a l'ús de les tecnologies

En relació a aquests canvis que hauria de dur a terme el mestre segons l'Anna Pérez, i la formació actualitzada que hauria de realitzar al ritme de l'avanç de les tecnologies, tant la UNESCO com la ISTE (International Society for the Technology in Education), han publicat documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC que han d'assolir els docents. A la presentació que veureu a continuació les trobareu resumides:



Per saber-ne més

Si us interessés ampliar sobre la qüestió, a continuació us adjunto una entrevista a l'Anna Pérez, que podeu trobar al Portal Edu3.cat, en la què també parla sobre les TAC a l'aula. 

Reflexió

Els futurs mestres de la meva generació hem tingut la sort de néixer en un món que es trobava ja en un principi d'immersió cap a les noves tecnologies, de fet, no el recordem un món sense Internet. Tot i així, al llarg de la nostra educació, la presència de les TIC a l'aula ha estat escassa perquè, pels mestres que teníem,  tots aquells recursos i instruments eren totalment nous i no acabaven de saber com fer-ne un ús pedagògic. És per això que nosaltres ara, com a mestres que volem esdevenir, hem de donar un gir a allò amb què ens vàrem trobar de petits i convertir-nos en mestres competents amb la tecnologia per educar als nostres futurs alumnes amb aquestes mateixes competències.  


Eulàlia TG

Prezi i Windows Movie Maker

Què és el Prezi?

És un programa que permet crear presentacions dinàmiques sobre un espai virtual i en el qual la informació no es visualitza en forma de diapositives o pàgines, sinó a través de zooms, girs i desplaçaments dins la presentació. Aquestes presentacions, a més, es poden compartir i publicar de forma gratuïta. Per utilitzar-lo, només cal entrar a la web, i crear un compte propi que pot ser de tres tipus: el Public (versió gratuïta), l'Enjoy (de pagament o gratuït si s'és estudiant o professor) i el Pro (també de pagament per empreses). Un cop creat el compte que ens interessa, ja el podem utilitzar.

Com funciona?

Per saber com funciona més detalladament i d'una forma més explícita, podeu visualitzar el següent tutorial per aprendre a utilitzar el més bàsic de Prezi en 15 minuts. Com que el tutorial també és un Prezi, això us servirà per començar a familiaritzar-vos amb el seu funcionament.

Què és el Windows Movie Maker?

És un software que permet editar i maquetitzar vídeos i que forma part del conjunt d'eines que proporciona Windows. Aquests vídeos, un cop creats, es poden compartir i publicar al SkyDrive, Facebook, YouTube, Vimeo i Flickr de forma gratuïta. 

Per saber-ne més

Per conèixer de forma més aprofundida el seu funcionament i les possibilitats que ens ofereix aquest programa, us recomano fer un cop d'ull a l'entrada del bloc del meu company de classe Gonçal, molt interessant i on trobareu la informació ben clara i esquematitzada. 

Per ampliar una mica més els dos programes que hem tractat a l'entrada d'avui, tot seguit us adjunto un Prezi que vam realitzar una companya i jo per presentar un treball modular de GITIC i COED - que explicaré més detalladament en una entrada futura- en el qual hi vam adjuntar un vídeo creat per nosaltres mateixes a través de Windows Movie Maker.  

Reflexió

Tant Prezi com Windows Movie Maker ens permeten realitzar presentacions dinàmiques integrant fotografies, arxius d'àudio, arxius de vídeo, notes...d'una forma original i atractiva. Tot i així no són programes iguals, com hem pogut veure, ja que el Prezi funciona online sense la necessitat de ser descarregat a l'ordinador i el resultat es mostra en forma de presentació que l'usuari pot moure al seu gust, mentre que Windows Movie Maker és un programa que s'ha de descarregar per crear vídeos, presentacions fixes, tancades- entre moltes d'altres diferències-. Cal dir que tots dos són programes molt útils i interessants, però en el cas del Windows Movie Maker, acostuma a funcionar molt lentament i sovint es penja.

Espero haver estat d'ajuda!

A reveure!

EulàliaTG

Eines útils d'Internet

Benvinguts novament!

Marcadors socials

L'entrada d'avui va dedicada a diferents eines d'Internet, variades, que hem anat treballant a l'assignatura de GITIC i que són totes elles molt útils i interessants. 

Eines d'Internet

Primer de tot, però, caldrà aclarir què és una "eina d'Internet". De fet, Internet en si, ja és una enorme eina didàctica, d'informació i de comunicació però, a més, ofereix altres milers de serveis diversos gratuïts cadascún creat per complir unes funcions determinades. Per exemple podem trobar eines amb usos tant diferents com ho són, per una banda, les xarxes socials (Facebook, Linkedin, Tuenti, Twitter...) destinats a la comunicació entre usuaris, com de l'altra  el Cmap Tools, destinat a facilitar l'organització de la informació a la xarxa. 

Per saber-ne més

Si voleu conèixer una mica més sobre eines d'Internet, tot seguit us facilitaré una sèrie de blocs que us podran ser d'ajuda: 

Comencem pel Twitter, pels que encara no el coneixeu, és una xarxa social que us permetrà compartir idees i opinions, notícies, fotografies, vídeos, música...amb tots els usuaris del servei. En Miquel Berrocal, us ho explicarà amb més detall com funciona i quines utilitats té. Per acabar pel què fa al Twitter, a classe de GITIC hem creat una etiqueta: #gitic1m, amb la qual podem anar escrivint tweets sobre el què fem en aquesta assignatura, de la mateixa manera que ho fem a l'assignatura de COED. Gràcies al Twubs, una eina que ens permet cercar etiquetes del Twitter, a continuació podeu veure tots els tweets actualitzats que anem escrivint els alumnes de 1M amb l'etiqueta esmentada: 

Una altra eina d'utilitat que és interessant conèixer són els marcadors socials: Pearltrees, mapes interactius... Una forma de crear mapes interactius és utilitzant el programa Cmap Tools que us podeu descarregar gratis online. El seu funcionament i un exemple de la seva utilitat ens l'ofereix el bloc de la Lucia Casares, que us recomano que visiteu. D'altra banda, "Aprenem a educar", el bloc d'en Josep Duran, també dedica una entrada a algunes formes d'organització de la informació que us pot ser útil de més a més. En aquest bloc trobareu, entre d'altres coses, una breu explicació sobre l'eina Pearltrees, que he citat abans. Aquesta eina visual permet organitzar i compartir qualsevol URL online a més de carregar fotos i notes, que agrupa en forma d'un "arbre de perles", tal i com diu el seu nom. Tot seguit, us adjunto el meu propi Pearltrees perquè entengueu amb més claredat de què es tracta.



Reflexió

Internet ens ofereix un enorme ventall de possibilitats i d'eines útils per a gairebé qualsevol necessitat que tinguem, però conèixer i ser conscient de què és el que ens és més útil i recomanable i què no, és quelcom molt important i que no es té gaire en compte. 

EulaliaTG

Scratch

Benvinguts de nou!

L'entrada d'avui tracta sobre l'última pràctica de GITIC que hem fet: l'Scratch.

Què és Scratch?

Doncs és un programa que permet crear les teves pròpies historietes d'animació, jocs, música, etc i compartir-ho amb altres usuaris a la web.

Què hem de fer per utilitzar-lo? En primer lloc, cal entrar a la pàgina web d'Scratch i subscriure's. A la web es poden veure els projectes creats per altres usuaris que hagin volgut compartir els seus jocs i animacions. La web es troba en diferents idiomes, també en català, només cal seleccionar la opció a dalt a la dreta on posa: "Idioma".

Si es vol crear un projecte propi, caldrà descarregar-se el programa al PC. Per fer-ho, caldrà anar a l'inici de la web i a baix de tot de la pàgina trobarem l'opció "Descarregar".

Seguidament caldrà seleccionar la instal·lació que es desitja segons si l'ordinador és un Mac o un Windows i anar seguint els passos que marca la descàrrega.

Per saber-ne més

Per saber com funciona el programa, us adjunto el primer de 10 tutorials que expliquen amb detall com usar-lo un cop descarregat. Si us interessa veure la resta podeu accedir a aquest link on els trobareu tots deu.

Una altra pàgina d'interès que pot ser molt útil és el bloc d'Eugeni Catalán, dedicat exclusivament a l'ús de Scratch i que inclou tutorials en català.

Per acabar m'agradaria compartir amb vosaltres el joc que he creat jo amb Scratch. És un joc per a dos jugadors utilitzant un mateix teclat. L'objectiu del joc és que el drac atrapi el cavaller i, al mateix temps, el cavaller no es deixi atrapar. El drac es mou utilitzant les fletxes i el cavaller a través de les tecles W A S D. Per iniciar el joc, caldrà clicar la bandereta verda que apareix just a sobre a la dreta del marc.

Scratch | Proyecto | El cavaller i el drac

Reflexió

Scratch és un programa pensat amb una finalitat educativa i creat de forma suficientment senzilla perquè el puguin utilitzar alumnes de Primària i, així, treballar i exercitar aspectes com la creativitat, la imaginació,   l'ús d'eines i funcionament de l'ordinador, idees matemàtiques, raonar o treballar en grup...La veritat és que és una manera molt divertida per als més petits, sobretot, per treballar tots aquests aspectes esmentats. Molt recomanable!

Bé, i fins aquí l'entrada d'avui.
Arreveure!

EulàliaTG

Formulari de Google Drive

De nou l'entrada d'avui va dedicada a una eina de Google, però aquest cop parlaré d'una de les moltes utilitats de Google Drive.

Què és?

Aquesta eina permet emmagatzemar i compartir documents (de text, presentacions, fulls de càlcul, etc), fotografies i vídeos al núvol per accedir-hi des de qualsevol ordinador. Una de les possibilitats que té és la de crear formularis i compartir-les a través del correu, les xarxes socials, el bloc o al núvol en general, perquè la gent el respongui.

Per fer-ho cal entrar al Google Drive amb el compte de correu electrònic de Google (Gmail, per exemple) i seleccionar "Crear" en un requadre vermell a dalt a l'esquerra. Automàticament s'obrirà una llista d'opcions i caldrà seleccionar la de "Formulari". Tot seguit s'obrirà una nova finestra per començar a editar aquest formulari. Analitzarem la pàgina de dalt a baix per saber què hem de seleccionar i escriure:

A dalt de tot apareix un requadre gris amb tres requisits que l'usuari pot donar al formulari:

Depenent dels interessos del creador del formulari caldrà seleccionar una opció o una altra. La primera opció seria útil més aviat si el formulari s'ha de crear en grup i un membre en crea un com a proposta i l'envia als altres membres perquè modifiquin el que els interessi. La segona opció està restringint la visualització del formulari als estudiants i docents de la Facultat Blanquerna, per tant, és una opció que no apareixerà sempre. Igualment la tercera opció no és comuna a tots els usuaris de Google Drive i senzillament està mostrant la possibilitat de enregistrar el nom de la persona que respon l'enquesta.

Seguim baixant i ens demanen que posem un títol a l'enquesta i una descripció si és necessari. A continuació ja podem escriure la primera pregunta: el títol, una descripció si és necessari i el tipus de pregunta que volem que sigui. De tipus n'hi ha molts: pregunta amb resposta breu ("Text"), pregunta amb resposta extensa ("Text del paràgraf"), una pregunta amb una sèrie de respostes ja donades de les quals només se'n pot seleccionar una ("Selecció múltiple") o més d'una ("Quadres de verificació"), o una pregunta amb respostes que es poden graduar de l'1 al 5, per exemple. Finalment caldrà seleccionar si volem que aquella pregunta sigui obligatòria de respondre o no.

Cada cop que vulguem afegir una nova pregunta, haurem de seleccionar la opció "Afegeix un element" a dalt a l'esquerra.

Un cop tinguem totes les preguntes creades, seleccionarem a dalt a la dreta "Visualitza respostes" i ens apareixeran dues opcions: "Resum" i "Full de càlcul". La opció "Resum" recull les dades en forma de gràfics mentre que la de "Full de càlcul" en forma de quadre de dades.

Ampliació

Vegem un exemple de formulari complert:

Per acabar adjunto un tutorial en el qual s'explica com crear un formulari per si alguna cosa no ha acabat de quedar clara:

Reflexió

Com podem veure, doncs, Google Drive ens ofereix una manera molt ràpida i eficaç de crear una enquesta, compartir-la amb l'altra gent perquè la respongui i a més et facilita les dades resumides en gràfics i taules. 

Això és tot per ara, gràcies i fins la pròxima!

EulàliaTG

Google Reader

Ja coneixem una eina de Google més: Google Reader. Aquesta eina gratuïta permet recopilar i organitzar en un sol espai totes aquelles informacions que es trobin a la xarxa i que et siguin d’interès.

Què és?

És molt semblant a una safata d’entrada d’un correu electrònic on enlloc de correus reps notícies de premsa, les noves entrades als blogs que segueixes, etc. Només cal subscriure’s amb un “click” a la pàgina web d’un diari, per exemple i seleccionar quin tipus de notícies t’interessa rebre (Esports, Política, Cultura...). Totes les notícies que s’aniran publicant a partir d’aquell moment, doncs, apareixeran a la safata d’entrada del teu Google Reader on les podràs organitzar per carpetes, etiquetes, etc. Les subscripcions o “feeds” són totalment gratuïtes i es poden eliminar en qualsevol moment.

A més, un dels molts avantatges que té aquesta eina és que pot treballar sense connexió a internet, ja que funciona a través del canal RSS. Quan es troba en connexió a la xarxa és capaç d'emmagatzemar milers d’aquestes notícies perquè les puguem veure després sense necessitat de tenir Internet. Per obtenir el Google Reader, a més, no és necessari utilitzar Google Chrome com a cercador, també funciona amb Mozilla Firefox, Safari...

Reflexió

Realment és una eina que val molt la pena d'utilitzar, bàsicament perquè en el món actual en què tothom té pressa i poc temps per seure i informar-se sobre allò que passa al seu voltant, aquesta aplicació permet fer-ho amb rapidesa i comoditat, llegint només allò que és d'interès, com qui llegeix el correu. 

Per saber-ne més

A continuació adjunto un vídeo que pot servir d’ajuda per entendre millor en què consisteix Google Reader: 

També us pot ser útil aquest tutorial sobre com poder llegir els "feeds" que altres usuaris de Google Reader hagin decidit compartir.

Bé doncs, fins aquí l'entrada d'avui. Espero que us hagi servit d'ajuda! 

Fins la propera!

EulàliaTG

Inicis

Inici d'una carrera i inici d'un bloc.

El meu nom és Eulàlia Triadú, estudiant de 1r d'Educació Primària a la Facultat Blanquerna i inauguro aquest espai l'objectiu del qual serà descriure, reflexionar i ampliar sobre alguns dels conceptes que aniré treballant en dues de les assignatures del Mòdul 1 del 1r Semestre de la carrera: Comunicació oral, escrita i digital (COED) i Gestió de la informació i TIC (GITIC).

Espero que pugui ser un bloc d'interès i d'ajuda en tots els aspectes possibles.

EulàliaTG