El bon comunicador

Pilar Rahola. Una bona comunicadora?

En una entrada anterior , vaig parlar sobre el llenguatge oral i la comunicació amb un públic a partir de la lectura de Com parlar bé en públic. Si ho recordeu vaig esmentar algun dels aspectes que ha de tenir en compte una persona a l'hora de parlar en públic (la gesticulació, la potència de veu, la claredat, etc.). Doncs bé, a partir dels consells i tècniques que vam extreure d'aquest llibre, ens vam poder fer una idea de les principals característiques que hauria de tenir un bon comunicador, ja que, encara que al llibre només es comentin aspectes a tenir en compte pel llenguatge oral, alguns d'ells també es poden aplicar a l'escrit. 

Pilar Rahola

Fou llavors quan, per grups, vam començar a buscar un exemple de "bon comunicador" per a nosaltres i ens vam acabar decidint per una persona que a totes les membres del grup ens cridava l'atenció, sobretot últimament, pel context en què es troba Catalunya en aquests moments. Aquesta persona és Pilar Rahola, política i periodista catalana i d'ideologia catalanista. Com que havíem de realitzar una exposició davant la classe justificant la nostra decisió i per què Pilar Rahola és una bona comunicadora, vam decidir exposar la nostra posició però mostrant també els aspectes negatius que havíem trobat en la periodista i que ens podrien haver fet dubtar. 

Per analitzar de fons la forma de comunicar-se de Pilar Rahola, la vam seguir des de diferents mitjans pels quals es dóna a conèixer, que en són molts. La vam seguir al Twitter, al Facebook, ens vam subscriure a través del canal RSS als articles d'opinió que escriu a La Vanguardia per anar-los rebent al Google Reader, el funcionament del qual vaig explicar en una entrada que podeu recuperar. A través del Reader, també, vam poder anar recopilant les alertes de Google que havíem creat sobre tot el que tenia relació amb Pilar Rahola i que quedava registrat a la xarxa. Les "alertes de Google" són missatges, que es poden rebre per correu electrònic o en una eina com el Google Reader i que t'avisen de l'aparició a la xarxa d'una nova informació sobre un tema que tu has seleccionat. 

Pilar Rahola la vam seguir també a través de la seva pàgina web i de la seva activitat a "8aldia" amb Josep Cuní al canal 8tv, o altres programes i cadenes televisives. 

Els aspectes positius i negatius que li vam trobar com a comunicadora i les diferents fonts a través de les quals la vam seguir es troben en el següent Prezi, que vam utilitzar com a suport per fer la presentació a classe:    

Sí, una bona comunicadora

La conclusió que vam treure finalment tot el grup, va ser que, a pesar que a vegades Pilar Rahola faci comentaris inadequats, poc educats o impertinents, això no deixa de ser un tret carecterístic essencial per ella i, sovint, el motiu pel qual molts l'admiren com a comunicadora. I és que diu el que pensa sense embuts, diu les coses com les veu i com creu que són, i moltes vegades allò que diu coincideix amb el que molts oients pensen i demanen que algú defensi públicament. Cal remarcar, a més, que normalment quan Pilar Rahola fa aquests comentaris és com a resposta a d'altres que s'han fet o que se li han fet, també poc adequats o, fins i tot, insultants. 

Per saber-ne més

Si us interessa conèixer una mica més Pilar Rahola, a continuació us adjunto una entrevista que li va fer Jordi Domènech des de "Ràdio Desvern", a través d'un SoundCloud, una plataforma de distribució d'àudio online en la qual els usuaris poden col·laborar, promocionar i distribuir els seus projectes musicals. Podríem dir que és una xarxa social per a músics. 

 


Això és tot per avui. Fins la propera!

EulàliaTG

Parlar en públic

Benvolguts lectors,

Com a futurs mestres que volem ser un bon dia, hi ha un aspecte que hem de tenir dominat i perfeccionat, i aquest és la parla. La nostra feina es basarà en aquesta i, fins i tot, provablement la nostra manera de comunicar-nos amb els alumnes i els altres mestres esdevindrà el nostre tret característic principal dins l'escola. 

Com parlar bé en públic
de Joana Rubio i Francesc
Puigpelat

Com parlar bé en públic

Però, què vol dir “parlar bé”? Hi ha pautes que indiquin i discerneixin un bon orador d’un de dolent? Si és així, com ho hem de fer per ser bons oradors? Existeixen tècniques que ens permetin dominar millor la parla davant d’un públic? Saber-ne o no saber-ne és quelcom que ve donat de forma innata o se’n pot aprendre? Totes aquestes i moltes d’altres preguntes són les que ens intenta respondre el llibre que hem llegit els alumnes de 1r de Grau d' Educació Primària, Com parlar bé en públic, de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.  

Al llibre es tracten tots els aspectes relacionats amb la comunicació oral: el control dels nervis, l'entonació, la respiració, la importància de la veu, la mirada, la gesticulació, la posició del cos, la importància de l'humor, de ser clar, precís i breu, la preparació dels discurs (guió), l'estructura del discurs, etc. En conclusió, Com parlar bé en públic ens ofereix una quantitat enorme de tècniques, consells, mètodes, teories, exemples i solucions per a tots aquells que vulguin millorar el seu discurs oral. És un llibre que pot ser de gran ajuda per tothom, ja que tots utilitzem el llenguatge oral, encara que sigui només davant d’una o dues persones.

            Captura d'un dels "tweets" que vaig escriure durant la sessió

Després de llegir el llibre, vam escriure'n una síntesi i, a classe, vam debatre per grups les idees principals que calia destacar i a continuació les vam comentar entre tots en veu alta. Mentrestant, anàvem redactant "tweets" que recollíem a l'etiqueta "#coed1m" sobre el què estàvem fent.

"Identitat i territori" i recitació d'un poema

Un cop llegit i treballat el llibre vam tenir l'oportunitat de posar en pràctica tot el què havíem après i tot el què podíem millorar del nostre llenguatge oral.

En primer lloc vam exposar el treball modular,"Identitat i territori", de COED i GITIC. En el meu cas, juntament amb l'Andrea, vam presentar "La gràcia de riure", a partir d'un Prezi i d'un vídeo que vam realitzar nosaltres mateixes amb el Windows Movie Maker. Si voleu saber de què tractava exactament la presentació i voleu veure el vídeo que vam realitzar, la meva companya Andrea dedica una entrada al seu bloc explicant-ho. Per veure el Prezi sencer, podeu recuperar-lo a una entrada anterior que vaig fer dedicada a l'ús del Prezi.

En segon lloc, cadascú va recitar un poema d'elecció lliure davant la classe de memòria. Els poemes que van sortir van ser molt variats i hi hagué algunes recitacions que van ser extraordinàries. El poema que vaig recitar jo va ser un dels "Cançó a Mahalta" que va escriure Màrius Torres i diu així:

CANÇÓ A MAHALTA

Tu que m'has descobert el corriol que mena 
al verd país dels teus records, 
deixa-m'hi viure en pau al teu costat.
La pena és que jo també tinc records!
Però potser -qui sap!- algun dia t'emmeni 
pels meus camins no tan suaus. 
Potser la teva passa tan manyaga assereni 
els gorgs, els erms i els afraus
i quan els dos haurem lligat, per fantasia, 
els records de la joventut, 
cadascú tindrà l'altre per fer-li companyia 
i un doble paradís perdut.

Reflexió

Després de les dues exposicions orals, la primera d'un treball i la segona d'un poema, les sensacions van ser completament diferents. L'exposició oral va anar molt bé i, en el meu cas, no em vaig posar nerviosa, vaig mirar al públic, vaig gesticular i vam saber atraure l'atenció dels oients com volíem. En canvi, la recitació no va sortir ni molt menys com hauria volgut: els nervis sí que se'm van notar fent-me perdre la memòria en algun moment, la gesticulació no va ser suficient ni la posició del cos l'adequada.

Davant d'això, la conclusió a la qual vaig arribar va ser que, de forma general, tot i ser una persona que no acostuma a tenir problemes per parlar en públic, sí que em sento una mica més cohibida quan l’exposició que he de fer demana obrir al públic les sensacions i el meu propi interior. A més, és molt diferent parlar sobre un tema que coneixes i que has treballat a fons en base a un guió, anant improvisant la manera d'explicar-te, que recitar un text de memòria, ja que acabes estant més atent per no descuidar-te res que per la resta de factors importants en l'exposició. 

I és que, de fet, actualment no hi ha pràcticament ningú a qui hagin ensenyat a dominar millor el llenguatge oral. Per què? Provablement perquè és considera una habilitat natural de cadascú i quelcom que ja es domina per si sol. Es dóna molta més importància al saber escriure correctament, al domini del llenguatge escrit. Però, realment, al llarg del dia ens comuniquem més oralment que per escrit, a pesar de les noves tecnologies, i és parlant quan ens posem en evidència davant dels altres. Com a futurs mestres, doncs, no només hem de dominar la parla correctament, sinó que haurem de canviar tradicions i treballar-la amb els nostres alumnes, deixant-los expressar-se, defensar les seves opinions o fent-los aprendre, com a costum, un poema o un fragment d'una obra de teatre de memòria perquè l'exercitin i aprenguin a exposar altres tipus de text davant d'un públic. 

EulàliaTG

Taxonomia de Bloom

Benvinguts de nou!

L'entrada d'avui anirà dedicada a una teoria universal, a la qual vaig fer referència en una entrada anterior, relacionada amb l'educació per competències. Aquesta teoria es coneix com a Taxonomia de Bloom o Taxonomia d'objectius de l'educació i consisteix en una jerarquia dels diferents objectius i habilitats que els educadors poden proposar als seus estudiants. Marca un llistat de capacitats que haurien de tenir-se en compte en l'educació. 

La Taxonomia de Bloom segons Andrew Churches

Segons un article d’Andrew Churches, codirector de l’àrea d’Estudis d’Informàtica de Kristin School d’Auckland (Nova Zelanda), publicat a Eduteka, la Taxonomia de Bloom té el seus origens a l’any 1956 a mans de Benjamin Bloom, psicòleg educatiu de la Universitat de Chicago, i fou creada per categoritzar i ordenar les habilitats del pensament i per estructurar i comprendre el procés d’aprenentatge. Per fer-ho es basa en el domini psicològic cognitiu (processar informació, coneixement i habilitats mentals). L’any 2001, Lorin Anderson va publicar la Taxonomia Revisada de Bloom en la qual va realitzar canvis com el pas de l’ús de substantius per designar les categories a l’ús de verbs, entre d’altres. Totes dues taxonomies, però, no es troben actualitzades al dia de les TIC que tenen tanta presència en les nostres vides.

Davant d’això, Andrew Churches proposa una Taxonomia de Bloom “digitalitzada”, per a l’era digital. Aquesta parteix d’uns termes clau, d’unes competències que deriven a un conjunt de verbs, uns d’ells ja existents i reconeguts i uns altres nous verbs de l’entorn digital, i que també esdevenen competències i accions que s’han de poder arribar a assolir. Els termes claus són: crear, avaluar, analitzar, aplicar, comprendre i recordar. Entre els nous verbs digitals trobem exemples com “vídeo bloggejar”, “twitejar”, “hackejar”, etc. Amb aquesta nova taxonomia, Churches, a més, pretén per una banda impulsar una forma d’ensenyar per mitjà de la col·laboració amb eines informàtiques com les “wikis”, les xarxes socials o els blocs d’aula. I d’altra banda, vol defensar un ensenyament de continguts contextualitzats en tasques i activitats que duguin a terme els estudiants a la vida real. 

Mapa de la Taxonomia de Bloom per l'era digital 

A l'assignatura de GITIC vam realitzar una activitat que consistia en triar deu verbs remarcats al mapa de color blau i relacionar-los amb alguna activitat que haguéssim fet a GITIC i alguna activitat que podríem fer a l'aula d'una escola per posar en pràctica l'acció a través de les TIC. 

Ampliació

Per no mostrar totes les propostes que he fet, ja que seria molt extens, en destacaré una:

El verb del qual parteixo és "Participar a la xarxa social", que correspon al verb "RECORDAR", una Habilitat de Pensament de Nivell Inferior (HPNI). Aquest verb significa recuperar, rememorar, reconèixer...

A classe de GITIC hem participat a la xarxa social a través del Twitter i de l'etiqueta #gitic1m, com vau poder veure a una antiga entrada. I en una aula d'una escola de primària, com podríem utilitzar el Twitter amb una finalitat educativa i de manera que els nostres alumnes posessin en pràctica l'habilitat de "participar a la xarxa social"?

En una entrada del següent bloc del Projecte Eco Escola 2.0 del Govern de Canàries, se’ns presenten un gran nombre d’activitats per fer a l’aula utilitzant el Twitter i així participar a la xarxa social.

Dues d’elles podrien ser: 

• Que el mestre creés un compte de Twitter amb el nom d’algun personatge històric que volgués treballar amb els seus alumnes i que interactués amb aquests utilitzant el llenguatge de l’època i parlant-los sobre temes relacionats amb la història del seu context.
• Animar als alumnes a escriure breus històries o poemes de sis paraules per fomentar la creativitat, utilitzant etiquetes com #poetweet o #micropoem.

Reflexió

Tenir un pla educatiu que marqui uns objectius i serveixi de columna vertebral per la tasca educativa d'una escola i d'un claustre de mestres, és essencial. A més, tenir en compte l'assoliment de les competències en l'educació tal i com ho fa la Taxonomia de Bloom és molt important al llarg d'educació infantil i primària, però, segons el meu punt de vista, cenyir-se únicament en aquesta teoria com a mestre per dur a terme la feina dia a dia, encara que sigui la taxonomia digitalitzada, és realitzar el què seria una tasca vocacional i especial pel fet que demana improvització, motivació, etc, d'una manera molt freda, mecanitzada, quasi robòtica.

Fins la propera entrada!

EulàliaTG

Eines útils d'Internet

Benvinguts novament!

Marcadors socials

L'entrada d'avui va dedicada a diferents eines d'Internet, variades, que hem anat treballant a l'assignatura de GITIC i que són totes elles molt útils i interessants. 

Eines d'Internet

Primer de tot, però, caldrà aclarir què és una "eina d'Internet". De fet, Internet en si, ja és una enorme eina didàctica, d'informació i de comunicació però, a més, ofereix altres milers de serveis diversos gratuïts cadascún creat per complir unes funcions determinades. Per exemple podem trobar eines amb usos tant diferents com ho són, per una banda, les xarxes socials (Facebook, Linkedin, Tuenti, Twitter...) destinats a la comunicació entre usuaris, com de l'altra  el Cmap Tools, destinat a facilitar l'organització de la informació a la xarxa. 

Per saber-ne més

Si voleu conèixer una mica més sobre eines d'Internet, tot seguit us facilitaré una sèrie de blocs que us podran ser d'ajuda: 

Comencem pel Twitter, pels que encara no el coneixeu, és una xarxa social que us permetrà compartir idees i opinions, notícies, fotografies, vídeos, música...amb tots els usuaris del servei. En Miquel Berrocal, us ho explicarà amb més detall com funciona i quines utilitats té. Per acabar pel què fa al Twitter, a classe de GITIC hem creat una etiqueta: #gitic1m, amb la qual podem anar escrivint tweets sobre el què fem en aquesta assignatura, de la mateixa manera que ho fem a l'assignatura de COED. Gràcies al Twubs, una eina que ens permet cercar etiquetes del Twitter, a continuació podeu veure tots els tweets actualitzats que anem escrivint els alumnes de 1M amb l'etiqueta esmentada: 

Una altra eina d'utilitat que és interessant conèixer són els marcadors socials: Pearltrees, mapes interactius... Una forma de crear mapes interactius és utilitzant el programa Cmap Tools que us podeu descarregar gratis online. El seu funcionament i un exemple de la seva utilitat ens l'ofereix el bloc de la Lucia Casares, que us recomano que visiteu. D'altra banda, "Aprenem a educar", el bloc d'en Josep Duran, també dedica una entrada a algunes formes d'organització de la informació que us pot ser útil de més a més. En aquest bloc trobareu, entre d'altres coses, una breu explicació sobre l'eina Pearltrees, que he citat abans. Aquesta eina visual permet organitzar i compartir qualsevol URL online a més de carregar fotos i notes, que agrupa en forma d'un "arbre de perles", tal i com diu el seu nom. Tot seguit, us adjunto el meu propi Pearltrees perquè entengueu amb més claredat de què es tracta.



Reflexió

Internet ens ofereix un enorme ventall de possibilitats i d'eines útils per a gairebé qualsevol necessitat que tinguem, però conèixer i ser conscient de què és el que ens és més útil i recomanable i què no, és quelcom molt important i que no es té gaire en compte. 

EulaliaTG