Competències del mestre i les TAC

La SAE. Conferència "El paper del mestre i les TAC" a mà d'Anna Pérez

Fa dues setmanes tots els alumnes de 1r de Grau d'Educació Primària vam tenir la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries), un conjunt d'activitats pràctiques fora de la Facultat, conferències i taules rodones que busquen apropar als alumnes al món laboral. Per nosaltres va ser una oportunitat per conèixer escoles, centres, entitats i institucions diferents que presenten serveis educatius als infants actualment.  

Aquestes són les diferents activitats que vam realitzar aquella setmana. De totes elles, em centraré en la que té més relació amb l'assignatura de GITIC, i és la conferència que dugué a terme la mestra del CEIP Drassanes, Anna Pérez, sobre "El paper del mestre i les TAC". El què ens va voler transmetre l'Anna Pérez amb aquesta xerrada va ser que, en paraules seves, "actualment ens trobem en una situació en la qual tenim escoles amb estructures del segle XIX, professors del segle XX i alumnes del segle XXI". Quan parlem de renovació i de modernització necessària al món actual, no només parlem de fer un canvi de “màquines”, un canvi d’aquesta escola del segle XIX basada en llibres i pupitres cap a una escola d’ordinadors, sinó que també parlem de la necessitat de canvis metodològics en l’educació. L’alumne d’avui ha de poder tocar, comunicar i crear, interactuar amb diferents fonts (llibres i ordinadors) i treballar en equip.

La Taxonomia de Bloom, una classificació dels objectius educatius dels més simples als més complexos creada per una sèrie d’educadors l’any 1948, encara que pot semblar molt freda, ens mostra molts aspectes que sovint els mestres no tenen en compte en l’educació dels seus alumnes. Tot i així cal destacar un aspecte molt important que hi manca: la motivació.

Davant d’això, la conferenciant proposa sis canvis que hauria de fer el mestre actualment:

1. Analògic -> Digital: passar d’utilitzar únicament llibres, llibretes, bolígrafs...a fer ús dels ordinadors i de la tecnologia.
2. Lligat -> Mòbil: no centrar-se en una única forma de treballar, sinó moure’s i buscar diferents recursos, utilitzar-ne com més i més diversos millor.
3. Consumidor -> Creador: passar de ser consumidor d’editorials de llibres de text a crear la seves pròpies fonts d’informació (pàgines web, bloc, etc.).
4. Aïllat -> Connectat: enlloc de centrar-se únicament en la seva manera de fer i ser, enriquir-se de les metodologies d’altres companys mestres.
5. Genèric -> Personal: deixar de formar part d’un grup homogeni de docents a tenir una forma pròpia i diferent de treballar, donar-se a conèixer.
6. Tancat -> Obert: estar sempre obert al canvi i a aprendre coses noves dia a dia.

Però, què aconseguirem amb tots aquests canvis? L'Anna Pérez ens ho deixà ben clar: més comunicació entre mestres i alumnes, col·laboració, discussió, compartir, que l’alumne sigui amo del seu propi treball, més compromís, exposició, interacció, entusiasme, participació, creativitat, reflexió, etc. 

Competències del mestre en relació a l'ús de les tecnologies

En relació a aquests canvis que hauria de dur a terme el mestre segons l'Anna Pérez, i la formació actualitzada que hauria de realitzar al ritme de l'avanç de les tecnologies, tant la UNESCO com la ISTE (International Society for the Technology in Education), han publicat documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC que han d'assolir els docents. A la presentació que veureu a continuació les trobareu resumides:



Per saber-ne més

Si us interessés ampliar sobre la qüestió, a continuació us adjunto una entrevista a l'Anna Pérez, que podeu trobar al Portal Edu3.cat, en la què també parla sobre les TAC a l'aula. 

Reflexió

Els futurs mestres de la meva generació hem tingut la sort de néixer en un món que es trobava ja en un principi d'immersió cap a les noves tecnologies, de fet, no el recordem un món sense Internet. Tot i així, al llarg de la nostra educació, la presència de les TIC a l'aula ha estat escassa perquè, pels mestres que teníem,  tots aquells recursos i instruments eren totalment nous i no acabaven de saber com fer-ne un ús pedagògic. És per això que nosaltres ara, com a mestres que volem esdevenir, hem de donar un gir a allò amb què ens vàrem trobar de petits i convertir-nos en mestres competents amb la tecnologia per educar als nostres futurs alumnes amb aquestes mateixes competències.  


Eulàlia TG

Prezi i Windows Movie Maker

Què és el Prezi?

És un programa que permet crear presentacions dinàmiques sobre un espai virtual i en el qual la informació no es visualitza en forma de diapositives o pàgines, sinó a través de zooms, girs i desplaçaments dins la presentació. Aquestes presentacions, a més, es poden compartir i publicar de forma gratuïta. Per utilitzar-lo, només cal entrar a la web, i crear un compte propi que pot ser de tres tipus: el Public (versió gratuïta), l'Enjoy (de pagament o gratuït si s'és estudiant o professor) i el Pro (també de pagament per empreses). Un cop creat el compte que ens interessa, ja el podem utilitzar.

Com funciona?

Per saber com funciona més detalladament i d'una forma més explícita, podeu visualitzar el següent tutorial per aprendre a utilitzar el més bàsic de Prezi en 15 minuts. Com que el tutorial també és un Prezi, això us servirà per començar a familiaritzar-vos amb el seu funcionament.

Què és el Windows Movie Maker?

És un software que permet editar i maquetitzar vídeos i que forma part del conjunt d'eines que proporciona Windows. Aquests vídeos, un cop creats, es poden compartir i publicar al SkyDrive, Facebook, YouTube, Vimeo i Flickr de forma gratuïta. 

Per saber-ne més

Per conèixer de forma més aprofundida el seu funcionament i les possibilitats que ens ofereix aquest programa, us recomano fer un cop d'ull a l'entrada del bloc del meu company de classe Gonçal, molt interessant i on trobareu la informació ben clara i esquematitzada. 

Per ampliar una mica més els dos programes que hem tractat a l'entrada d'avui, tot seguit us adjunto un Prezi que vam realitzar una companya i jo per presentar un treball modular de GITIC i COED - que explicaré més detalladament en una entrada futura- en el qual hi vam adjuntar un vídeo creat per nosaltres mateixes a través de Windows Movie Maker.  

Reflexió

Tant Prezi com Windows Movie Maker ens permeten realitzar presentacions dinàmiques integrant fotografies, arxius d'àudio, arxius de vídeo, notes...d'una forma original i atractiva. Tot i així no són programes iguals, com hem pogut veure, ja que el Prezi funciona online sense la necessitat de ser descarregat a l'ordinador i el resultat es mostra en forma de presentació que l'usuari pot moure al seu gust, mentre que Windows Movie Maker és un programa que s'ha de descarregar per crear vídeos, presentacions fixes, tancades- entre moltes d'altres diferències-. Cal dir que tots dos són programes molt útils i interessants, però en el cas del Windows Movie Maker, acostuma a funcionar molt lentament i sovint es penja.

Espero haver estat d'ajuda!

A reveure!

EulàliaTG

Eines útils d'Internet

Benvinguts novament!

Marcadors socials

L'entrada d'avui va dedicada a diferents eines d'Internet, variades, que hem anat treballant a l'assignatura de GITIC i que són totes elles molt útils i interessants. 

Eines d'Internet

Primer de tot, però, caldrà aclarir què és una "eina d'Internet". De fet, Internet en si, ja és una enorme eina didàctica, d'informació i de comunicació però, a més, ofereix altres milers de serveis diversos gratuïts cadascún creat per complir unes funcions determinades. Per exemple podem trobar eines amb usos tant diferents com ho són, per una banda, les xarxes socials (Facebook, Linkedin, Tuenti, Twitter...) destinats a la comunicació entre usuaris, com de l'altra  el Cmap Tools, destinat a facilitar l'organització de la informació a la xarxa. 

Per saber-ne més

Si voleu conèixer una mica més sobre eines d'Internet, tot seguit us facilitaré una sèrie de blocs que us podran ser d'ajuda: 

Comencem pel Twitter, pels que encara no el coneixeu, és una xarxa social que us permetrà compartir idees i opinions, notícies, fotografies, vídeos, música...amb tots els usuaris del servei. En Miquel Berrocal, us ho explicarà amb més detall com funciona i quines utilitats té. Per acabar pel què fa al Twitter, a classe de GITIC hem creat una etiqueta: #gitic1m, amb la qual podem anar escrivint tweets sobre el què fem en aquesta assignatura, de la mateixa manera que ho fem a l'assignatura de COED. Gràcies al Twubs, una eina que ens permet cercar etiquetes del Twitter, a continuació podeu veure tots els tweets actualitzats que anem escrivint els alumnes de 1M amb l'etiqueta esmentada: 

Una altra eina d'utilitat que és interessant conèixer són els marcadors socials: Pearltrees, mapes interactius... Una forma de crear mapes interactius és utilitzant el programa Cmap Tools que us podeu descarregar gratis online. El seu funcionament i un exemple de la seva utilitat ens l'ofereix el bloc de la Lucia Casares, que us recomano que visiteu. D'altra banda, "Aprenem a educar", el bloc d'en Josep Duran, també dedica una entrada a algunes formes d'organització de la informació que us pot ser útil de més a més. En aquest bloc trobareu, entre d'altres coses, una breu explicació sobre l'eina Pearltrees, que he citat abans. Aquesta eina visual permet organitzar i compartir qualsevol URL online a més de carregar fotos i notes, que agrupa en forma d'un "arbre de perles", tal i com diu el seu nom. Tot seguit, us adjunto el meu propi Pearltrees perquè entengueu amb més claredat de què es tracta.



Reflexió

Internet ens ofereix un enorme ventall de possibilitats i d'eines útils per a gairebé qualsevol necessitat que tinguem, però conèixer i ser conscient de què és el que ens és més útil i recomanable i què no, és quelcom molt important i que no es té gaire en compte. 

EulaliaTG

Educació en Comunicació Audiovisual. Anàlisi de l'anunci publicitari "Oh, Brother!"

De nou publico una entrada sobre COED (Comunicació oral, escrita i digital), però aquest cop el tema no serà la descripció sinó el llenguatge audiovisual.

Què en sabem?

A classe, l'altre dia vam visionar una entrevista a Guillermo Orozco, doctor en Educació per la Universitat de Harvard i professor a la Universitat de Guadalajara, en la que parlava sobre la importància de l'educació en la comunicació audiovisual. 

Orozco opina que ser oient no ve de naixement, sinó que s'aprèn; creiem veure perquè veiem imatges però hi ha quelcom més enllà d'aquestes imatges que no percebem, com la influència dels moviments de càmera, les perspectives...tot influeix. "Cal un entrenament de la mirada, saber veure a través de la ment", diu Guillermo Orozco, "a les televisions no veiem la realitat mateixa, sinó la realitat de la càmera". A més, considera que si a una família hi ha poca comunicació, els nens miraran més les pantalles de televisió, ordinador, mòbil, etc. És a dir, tot el que fem a casa, també té incidència en com interactuem i quan temps dediquem als audiovisuals. 

Ampliació i reflexió

A partir d'aquí, seguidament entre tots vam analitzar un anunci publicitari antic sobre el material escolar de "Galerias Preciados", tenint en compte diferents aspectes com l'escenari, el temps, la imatge, la música,etc.

A continuació, doncs, comentaré tots aquests aspectes en l'anunci publicitari de Seat Altea XL, conegut com a "Oh, Brother!":

Anàlisi

L'anunci explica la història d'una família que compra un monstre com a "mascota" i se l'endú a casa. El problema és que com més amor li donen a aquest monstre, més creix, fins al punt que no cap ni al cotxe. Els pares es pregunten què poden fer, i descartant rotundament la idea de deixar d'estimar-lo, compren un cotxe nou, més gran, en el qual hi cap el monstre: un Seat Altea XL.

Fixem-nos primer en el que diu la veu en off al final: "Per què ja se sap què passa amb els monstres: que creixen i creixen i creixen", i en l'eslògan: "La família al poder".
A partir d'aquí podem deduir moltes coses. En primer lloc, que l'anunci va dirigit als pares de família però el missatge és donat de manera que sigui atractiu també pels infants, com veurem analitzant altres aspectes. Amb el què diu la veu en off veiem també que mentre se sent apareix el cotxe Seat Altea XL, la solució a un fet real que no té més que això: els "monstres" creixen, ja se sap, i Seat té allò que necessites per resoldre-ho. Què més sobreentenem amb aquest missatge final? El paral·lelisme afectuós que fa l'anunci entre els "monstres" i els fills, els nens. "Monstre" pot ser una manera afectuosa d'anomenar el teu fill, fet que remarca a qui va dirigit l'anunci.

Observem qui és el protagonista de l'argument: una nena i un monstre, és a dir, els fills, fills dels pares que miren l'anunci i s'haurien de comprar aquest cotxe perquè els nens siguin feliços. El fet que els nens siguin protagonistes, també ajuda a que l'anunci agradi als més petits, els més influenciables i els que d'alguna manera poden fer pressió als pares perquè es comprin aquest cotxe.

Ara analitzem la llum. Durant la primera part de l'anunci és clara perquè el moment de la història que se'ns està narrant és feliç, d'il·lusió, de família que s'estima. La llum canvia i es torna tènue i apagada quan la família s'adona que el "monstre" ha crescut molt i que ja no se'l pot endur amb el cotxe perquè no hi cap. Finalment, la llum torna a aclarir-se i il·lumina la solució al problema: el cotxe vermell que ha comprat el pare.

Per acabar, fixem-nos en la música que acompanya l'anunci. És una cançó bastant infantil, és lenta la majoria de l'anunci i tendra (apareix un violoncel), molt dramàtica quan la família no sap què fer amb el monstre, però es torna a animar i a accelerar quan apareix el cotxe, la solució. La lletra a més repeteix bàsicament una frase: "Oh, Brother, tu estaràs conmigo", donant-li un toc dramàtic i afectuós a la història.

En conclusió, quins valors ens transmet l'anunci?: comoditat, amor, volum i grandesa (del cotxe), il·lusió, bondat, innocència, tendresa, felicitat, futur...

Finalment, us proposo una enigma amagada a l'anunci. Fixeu-vos en el peluix que apareix al sofà al minut 1:47. A qui us recorda? Penseu en anuncis anteriors de Seat.
Els anuncis publicitaris són plens de missatges més enllà de l'aparença i cal fixar-s'hi i ser-ne conscient per intentar evitar caure en els seus "paranys"...

Fins aviat!

EulàliaTG

Formulari de Google Drive

De nou l'entrada d'avui va dedicada a una eina de Google, però aquest cop parlaré d'una de les moltes utilitats de Google Drive.

Què és?

Aquesta eina permet emmagatzemar i compartir documents (de text, presentacions, fulls de càlcul, etc), fotografies i vídeos al núvol per accedir-hi des de qualsevol ordinador. Una de les possibilitats que té és la de crear formularis i compartir-les a través del correu, les xarxes socials, el bloc o al núvol en general, perquè la gent el respongui.

Per fer-ho cal entrar al Google Drive amb el compte de correu electrònic de Google (Gmail, per exemple) i seleccionar "Crear" en un requadre vermell a dalt a l'esquerra. Automàticament s'obrirà una llista d'opcions i caldrà seleccionar la de "Formulari". Tot seguit s'obrirà una nova finestra per començar a editar aquest formulari. Analitzarem la pàgina de dalt a baix per saber què hem de seleccionar i escriure:

A dalt de tot apareix un requadre gris amb tres requisits que l'usuari pot donar al formulari:

Depenent dels interessos del creador del formulari caldrà seleccionar una opció o una altra. La primera opció seria útil més aviat si el formulari s'ha de crear en grup i un membre en crea un com a proposta i l'envia als altres membres perquè modifiquin el que els interessi. La segona opció està restringint la visualització del formulari als estudiants i docents de la Facultat Blanquerna, per tant, és una opció que no apareixerà sempre. Igualment la tercera opció no és comuna a tots els usuaris de Google Drive i senzillament està mostrant la possibilitat de enregistrar el nom de la persona que respon l'enquesta.

Seguim baixant i ens demanen que posem un títol a l'enquesta i una descripció si és necessari. A continuació ja podem escriure la primera pregunta: el títol, una descripció si és necessari i el tipus de pregunta que volem que sigui. De tipus n'hi ha molts: pregunta amb resposta breu ("Text"), pregunta amb resposta extensa ("Text del paràgraf"), una pregunta amb una sèrie de respostes ja donades de les quals només se'n pot seleccionar una ("Selecció múltiple") o més d'una ("Quadres de verificació"), o una pregunta amb respostes que es poden graduar de l'1 al 5, per exemple. Finalment caldrà seleccionar si volem que aquella pregunta sigui obligatòria de respondre o no.

Cada cop que vulguem afegir una nova pregunta, haurem de seleccionar la opció "Afegeix un element" a dalt a l'esquerra.

Un cop tinguem totes les preguntes creades, seleccionarem a dalt a la dreta "Visualitza respostes" i ens apareixeran dues opcions: "Resum" i "Full de càlcul". La opció "Resum" recull les dades en forma de gràfics mentre que la de "Full de càlcul" en forma de quadre de dades.

Ampliació

Vegem un exemple de formulari complert:

Per acabar adjunto un tutorial en el qual s'explica com crear un formulari per si alguna cosa no ha acabat de quedar clara:

Reflexió

Com podem veure, doncs, Google Drive ens ofereix una manera molt ràpida i eficaç de crear una enquesta, compartir-la amb l'altra gent perquè la respongui i a més et facilita les dades resumides en gràfics i taules. 

Això és tot per ara, gràcies i fins la pròxima!

EulàliaTG