Les TIC a l'aula. Les quatre fases de l'ordinador

Hola de nou!

Si ho recordeu, a l'entrada anterior, vaig parlar sobre una proposta d'ús de les TAC a l'aula a partir del programa del canal Super3 "Una mà de contes". A l'entrada d'avui, doncs, seguirem parlant de les TIC i l'educació, però avui parlaré de les quatre fases en les què s'ha pogut o es pot trobar un ordinador en una aula en relació als alumnes:

L'ordinador mestre

Si ens remuntem als anys 70, quan la visió de l'alumne era bàsicament un ser que havia de limitar-se a escoltar, memoritzar, repetir i així aprendre, la funció que tenia l'ordinador era controlar aquest procediment. L'ordinador era entès com una eina instructora, que explicava, preguntava, analitzava i corregia les respostes de l'alumne. Si aquesta no era positiva, l'ordinador no prosseguia amb la següent pregunta. L'ordinador feia la feina del mestre, i és per això que fins i tot es va arribar a pensar que amb l'aparició dels ordinadors, la figura del mestre desapareixeria. 

Actualment, a la xarxa podem trobar un programari lliure on hi podem trobar creats o crear-hi activitats didàctiques d'aquest estil. En Gonçal Rubio dedica una entrada al seu bloc, que us recomano que visiteu, a aquest programari que rep el nom de zonaClic.

L'ordinador alumne

En un segon moment, es va pensar que l'ordinador podia ser una eina perquè el nen pogués inventar, crear, programar amb una eina semblant a l'Scratch, el "Logo". En aquesta fase, doncs, l'alumne actua com a mestre, explica en llenguatge informàtic a l'ordinador què i com ha de fer les coses, i l'ordinador, com a alumne, obeeix. És a dir, s'intercanvien els rols anteriors. D'aquesta manera, la visió del nen i l'educació també canvia radicalment: és un enfocament constructivista, ja que és el nen qui construeix el seu coneixement treballant col·laborativament. 

L'ordinador com a simulador

Aquesta fase correspon a un aprenentatge per descoberta. L'ordinador actua com a simulador i permet que el nen observi, manipuli i vegi els resultats de les seves accions a l'acte. Un exemple de programa simulador és el joc de "Els Sims", que permet crear personatges humans, animals, cases, ajustades al gust de cadascú. En aquest joc, l'usuari pot controlar el creixement de la planta d'un edifici, accelerar el temps i veure com aquest afecta al creixement d'una planta, viure situacions amb les quals es podria trobar a la vida real però en un ordinador. D'aquesta manera, si el nen actua incorrectament, les conseqüències també són a nivell virtual.

L'ordinador com a eina

Finalment, l’última fase correspon a l’ordinador com a eina de treball que potencia les possibilitats que té el nen de crear. Permet escriure, fer càlculs matemàtics, editar àudio, vídeo, publicar a la xarxa, comunicar-se…L’ordinador, com a eina, històricament ha anat progressant i ha passat de satisfer inicialment les necessitats més bàsiques a utilitzar habilitats superiors.

Fins aquí l'entrada d'avui!

EulàliaTG 

Les TIC i les TAC a l'escola

Descripció

A l'entrada d'avui voldria compartir amb vosaltres l'activitat que hem dut a terme per parelles a l'assignatura de GITIC, l'objectiu de la qual era presentar una proposta d'ús de les TIC/TAC de les que puguem trobar en webs educatives com ho són: Edu365, Edu3, el Portal Xtec, InfoK, Lacenet, etc. 

Per començar, però, caldria concretar què són les TIC i les TAC. Les TIC són les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, que agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions. D'altra banda, les TAC són les Tecnologies de l'Aprenentatge i l'Ensenyament, és a dir, proposen un aprenentatge mitjançant les TIC; es podrien entendre com una visió de les TIC a l'escola. 

Ampliació

La proposta que presentem la meva companya de classe i jo és la que vam trobar per mitjà del Portal Edu365: un programa infantil del canal Super3 titulat "Una mà de contes", la proposta del qual hem intentant resumir en la següent diapositiva:

Reflexió

En molt poc temps el que coneixíem com a revolució tecnològica, una època de canvis radicals que començà a finals del segle XX, ha deixat de ser un progrés a ser una realitat: vivim en l'era tecnològica i ens hi hem d'adaptar. Com tot, les noves tecnologies poden tenir connotacions negatives i positives per a la societat i, sobretot, per l'educació. És per això que la nostra feina com a futurs mestres ha de ser conèixer bé aquestes tecnologies i tot aquest immens volum d'eines davant les quals ens trobem i aprendre a utilitzar-les per tal de convertir-les en un suport i un benefici per la nostra feina. Si aconseguim dominar aquest àmbit, si en coneixem els pros i els contres, serem capaços de transmetre-ho als nostres alumnes perquè puguin utilitzar les TIC amb tota confiança i seguretat.

De la importància de les TAC i de les competències que han de tenir els docents en aquest aspecte, en vaig parlar en una entrada anterior que, si voleu, poder recuperar aquí. 

Fins aquí l'entrada d'avui. Espero que us hagi estat d'ajuda.
Arreveure!

EulàliaTG

Taxonomia de Bloom

Benvinguts de nou!

L'entrada d'avui anirà dedicada a una teoria universal, a la qual vaig fer referència en una entrada anterior, relacionada amb l'educació per competències. Aquesta teoria es coneix com a Taxonomia de Bloom o Taxonomia d'objectius de l'educació i consisteix en una jerarquia dels diferents objectius i habilitats que els educadors poden proposar als seus estudiants. Marca un llistat de capacitats que haurien de tenir-se en compte en l'educació. 

La Taxonomia de Bloom segons Andrew Churches

Segons un article d’Andrew Churches, codirector de l’àrea d’Estudis d’Informàtica de Kristin School d’Auckland (Nova Zelanda), publicat a Eduteka, la Taxonomia de Bloom té el seus origens a l’any 1956 a mans de Benjamin Bloom, psicòleg educatiu de la Universitat de Chicago, i fou creada per categoritzar i ordenar les habilitats del pensament i per estructurar i comprendre el procés d’aprenentatge. Per fer-ho es basa en el domini psicològic cognitiu (processar informació, coneixement i habilitats mentals). L’any 2001, Lorin Anderson va publicar la Taxonomia Revisada de Bloom en la qual va realitzar canvis com el pas de l’ús de substantius per designar les categories a l’ús de verbs, entre d’altres. Totes dues taxonomies, però, no es troben actualitzades al dia de les TIC que tenen tanta presència en les nostres vides.

Davant d’això, Andrew Churches proposa una Taxonomia de Bloom “digitalitzada”, per a l’era digital. Aquesta parteix d’uns termes clau, d’unes competències que deriven a un conjunt de verbs, uns d’ells ja existents i reconeguts i uns altres nous verbs de l’entorn digital, i que també esdevenen competències i accions que s’han de poder arribar a assolir. Els termes claus són: crear, avaluar, analitzar, aplicar, comprendre i recordar. Entre els nous verbs digitals trobem exemples com “vídeo bloggejar”, “twitejar”, “hackejar”, etc. Amb aquesta nova taxonomia, Churches, a més, pretén per una banda impulsar una forma d’ensenyar per mitjà de la col·laboració amb eines informàtiques com les “wikis”, les xarxes socials o els blocs d’aula. I d’altra banda, vol defensar un ensenyament de continguts contextualitzats en tasques i activitats que duguin a terme els estudiants a la vida real. 

Mapa de la Taxonomia de Bloom per l'era digital 

A l'assignatura de GITIC vam realitzar una activitat que consistia en triar deu verbs remarcats al mapa de color blau i relacionar-los amb alguna activitat que haguéssim fet a GITIC i alguna activitat que podríem fer a l'aula d'una escola per posar en pràctica l'acció a través de les TIC. 

Ampliació

Per no mostrar totes les propostes que he fet, ja que seria molt extens, en destacaré una:

El verb del qual parteixo és "Participar a la xarxa social", que correspon al verb "RECORDAR", una Habilitat de Pensament de Nivell Inferior (HPNI). Aquest verb significa recuperar, rememorar, reconèixer...

A classe de GITIC hem participat a la xarxa social a través del Twitter i de l'etiqueta #gitic1m, com vau poder veure a una antiga entrada. I en una aula d'una escola de primària, com podríem utilitzar el Twitter amb una finalitat educativa i de manera que els nostres alumnes posessin en pràctica l'habilitat de "participar a la xarxa social"?

En una entrada del següent bloc del Projecte Eco Escola 2.0 del Govern de Canàries, se’ns presenten un gran nombre d’activitats per fer a l’aula utilitzant el Twitter i així participar a la xarxa social.

Dues d’elles podrien ser: 

• Que el mestre creés un compte de Twitter amb el nom d’algun personatge històric que volgués treballar amb els seus alumnes i que interactués amb aquests utilitzant el llenguatge de l’època i parlant-los sobre temes relacionats amb la història del seu context.
• Animar als alumnes a escriure breus històries o poemes de sis paraules per fomentar la creativitat, utilitzant etiquetes com #poetweet o #micropoem.

Reflexió

Tenir un pla educatiu que marqui uns objectius i serveixi de columna vertebral per la tasca educativa d'una escola i d'un claustre de mestres, és essencial. A més, tenir en compte l'assoliment de les competències en l'educació tal i com ho fa la Taxonomia de Bloom és molt important al llarg d'educació infantil i primària, però, segons el meu punt de vista, cenyir-se únicament en aquesta teoria com a mestre per dur a terme la feina dia a dia, encara que sigui la taxonomia digitalitzada, és realitzar el què seria una tasca vocacional i especial pel fet que demana improvització, motivació, etc, d'una manera molt freda, mecanitzada, quasi robòtica.

Fins la propera entrada!

EulàliaTG

Competències del mestre i les TAC

La SAE. Conferència "El paper del mestre i les TAC" a mà d'Anna Pérez

Fa dues setmanes tots els alumnes de 1r de Grau d'Educació Primària vam tenir la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries), un conjunt d'activitats pràctiques fora de la Facultat, conferències i taules rodones que busquen apropar als alumnes al món laboral. Per nosaltres va ser una oportunitat per conèixer escoles, centres, entitats i institucions diferents que presenten serveis educatius als infants actualment.  

Aquestes són les diferents activitats que vam realitzar aquella setmana. De totes elles, em centraré en la que té més relació amb l'assignatura de GITIC, i és la conferència que dugué a terme la mestra del CEIP Drassanes, Anna Pérez, sobre "El paper del mestre i les TAC". El què ens va voler transmetre l'Anna Pérez amb aquesta xerrada va ser que, en paraules seves, "actualment ens trobem en una situació en la qual tenim escoles amb estructures del segle XIX, professors del segle XX i alumnes del segle XXI". Quan parlem de renovació i de modernització necessària al món actual, no només parlem de fer un canvi de “màquines”, un canvi d’aquesta escola del segle XIX basada en llibres i pupitres cap a una escola d’ordinadors, sinó que també parlem de la necessitat de canvis metodològics en l’educació. L’alumne d’avui ha de poder tocar, comunicar i crear, interactuar amb diferents fonts (llibres i ordinadors) i treballar en equip.

La Taxonomia de Bloom, una classificació dels objectius educatius dels més simples als més complexos creada per una sèrie d’educadors l’any 1948, encara que pot semblar molt freda, ens mostra molts aspectes que sovint els mestres no tenen en compte en l’educació dels seus alumnes. Tot i així cal destacar un aspecte molt important que hi manca: la motivació.

Davant d’això, la conferenciant proposa sis canvis que hauria de fer el mestre actualment:

1. Analògic -> Digital: passar d’utilitzar únicament llibres, llibretes, bolígrafs...a fer ús dels ordinadors i de la tecnologia.
2. Lligat -> Mòbil: no centrar-se en una única forma de treballar, sinó moure’s i buscar diferents recursos, utilitzar-ne com més i més diversos millor.
3. Consumidor -> Creador: passar de ser consumidor d’editorials de llibres de text a crear la seves pròpies fonts d’informació (pàgines web, bloc, etc.).
4. Aïllat -> Connectat: enlloc de centrar-se únicament en la seva manera de fer i ser, enriquir-se de les metodologies d’altres companys mestres.
5. Genèric -> Personal: deixar de formar part d’un grup homogeni de docents a tenir una forma pròpia i diferent de treballar, donar-se a conèixer.
6. Tancat -> Obert: estar sempre obert al canvi i a aprendre coses noves dia a dia.

Però, què aconseguirem amb tots aquests canvis? L'Anna Pérez ens ho deixà ben clar: més comunicació entre mestres i alumnes, col·laboració, discussió, compartir, que l’alumne sigui amo del seu propi treball, més compromís, exposició, interacció, entusiasme, participació, creativitat, reflexió, etc. 

Competències del mestre en relació a l'ús de les tecnologies

En relació a aquests canvis que hauria de dur a terme el mestre segons l'Anna Pérez, i la formació actualitzada que hauria de realitzar al ritme de l'avanç de les tecnologies, tant la UNESCO com la ISTE (International Society for the Technology in Education), han publicat documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC que han d'assolir els docents. A la presentació que veureu a continuació les trobareu resumides:



Per saber-ne més

Si us interessés ampliar sobre la qüestió, a continuació us adjunto una entrevista a l'Anna Pérez, que podeu trobar al Portal Edu3.cat, en la què també parla sobre les TAC a l'aula. 

Reflexió

Els futurs mestres de la meva generació hem tingut la sort de néixer en un món que es trobava ja en un principi d'immersió cap a les noves tecnologies, de fet, no el recordem un món sense Internet. Tot i així, al llarg de la nostra educació, la presència de les TIC a l'aula ha estat escassa perquè, pels mestres que teníem,  tots aquells recursos i instruments eren totalment nous i no acabaven de saber com fer-ne un ús pedagògic. És per això que nosaltres ara, com a mestres que volem esdevenir, hem de donar un gir a allò amb què ens vàrem trobar de petits i convertir-nos en mestres competents amb la tecnologia per educar als nostres futurs alumnes amb aquestes mateixes competències.  


Eulàlia TG

Descriure

Benvolguts,

l'entrada d'avui no segueix la línia de les dues anteriors sinó, enlloc de trobar-se enfocada a les TIC, té relació amb la comunicació escrita oral, concretament la descripció. 

Què entenem per descriure? 

En paraules de l'Enciclopèdia Catalana descriure és "representar alguna cosa amb paraules escrites o dites". Però podríem ampliar molt més aquesta definició: En primer lloc podem dir que segons aquesta forma de representació de la “cosa” en qüestió, trobem dos tipus de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

• Descripció objectiva: S’intenta descriure amb la major precisió i imparcialitat, sense donar cap visió personal de l’objecte en qüestió. És una descripció característica dels textos acadèmics i científics.

• Descripció subjectiva: Es busca reflectir el que suggereix l’objecte a nivell personal i acostuma a tenir una finalitat estètica.

A més, l'acció de descriure és totalment lliure si és des d'una visió subjectiva, però si volem aconseguir una bona descripció objectiva hem de seguir uns esquemes. En primer lloc aquesta ha de mantenir una estructura més o menys determinada: un establiment del tema en el qual se’l presenta de forma global; una caracterització, a través de la qual es defineixen les qualitats, propietats i característiques d’allò descrit i per últim la relació amb el món exterior, és a dir, es contextualitza l’objecte descrit amb el seu entorn, en l’espai i el temps.

D'altra banda hi ha una sèrie de tècniques que ens serveixen d'ajuda per a dur a terme una millor descripció, ja sigui objectiva o subjectiva:

• Sintagmes nominals molt adjectivats: El bosc espès, fresc i fosc
• Verbs en present o imperfecte d’indicatiu: La capsa és buida o La casa esperava impacient l’arribada de la família.
• Paraules que descriuen impressions sensorials: El vent del sud, calent i suau.
• Terminologia (tecnicismes): El cor és un òrgan connectat a venes i artèries.
• Enumeracions: Les cèl·lules s’organitzen en teixits, òrgans, aparells i sistemes per realitzar les seves funcions.
• Recursos expressius: Comparacions, personificacions, metàfores...

Reflexió

Descriure no és senzill, de fet, treballar la "descripció" en sí sempre s'ha vist com quelcom de poca importància i sense cap utilitat, però nosaltres que a classe l'hem tractada, a l'hora d’haver de posar-nos a descriure a algú o a nosaltres mateixos ens hem adonat que és una feina de molta complexitat. Per plasmar exactament el que vols dir sobre, en aquest cas, una persona és necessari dominar un ventall molt ampli de vocabulari i això no tots ho tenim. A més, un pot tenir moltes idees al cap sobre una persona però unir-les i argumentar-les sense acabar fent una simple enumeració d'adjectius no és tan fàcil.  

Ampliació

Qui ets, tu?

Fotografia que vaig fer per descriure una companya de classe

Sobre el treball de descripció que hem fet a classe voldria destacar les descripcions que vam fer cadascú d'algun company de classe a partir d'una fotografia exposada oralment i després plasmant-ho en un escrit. L'activitat es titulava “Qui ets, tu?” i la veritat és que van sortir descripcions molt creatives i emotives. Cadascú va fotografiar alguna cosa que li recordés a la persona en qüestió i, davant la resta de companys, va exposar el que significava per ella aquella persona. 
La descripció que vaig fer jo a partir d'aquesta fotografia que podeu veure, la vaig basar en la idea de "complicitat" que hi ha entre una companya de classe i jo. Per què he representat aquesta idea amb les cordes d'una guitarra? Doncs perquè de la mateixa manera que dues cordes sonen amb harmonia, amb diferents ritmes i melodies, aquesta persona i jo ens entenem i ens complementem.  

La veritat és que amb aquesta activitat es va crear un ambient de molta unió entre tota la classe encara que no ens acabéssim de conèixer del tot i ens vam adonar que descriure en veu alta el què més t’agrada d’algú altre és molt difícil, ja que suposa obrir a la resta de persones una vessant molt sentimental i personal. Tot i així, també és un exercici molt bo per crear lligams i aprendre a expressar el que és més difícil de plasmar en paraules: els sentiments.  

Un poema i una cançó

Per acabar, m’agradaria compartir amb vosaltres per una banda uns poemes breus que són pura descripció amb un toc d’humor i d’altra banda d’una cançó en la qual la descripció que se’ns mostra de la persona no és precisament plena de virtuts: Els poemes breus són de Pere Quart (Joan Oliver) i pertanyen al Bestiari que va escriure:

 

Hipopòtam

Perquè dins de l'aigua del riu

s'ha emmirallat l'hipopòtam,

alça el cap, fa una ganyota amb

la gran boca oberta i riu.

Zebra

Pel desert corre la brama

que no et saps treure el pijama.

Girafa

Tens el cap petit

perquè la distància te l’ha empetitit.

 Per últim, la cançó és de Billy Joel i es titula: “She’s always a woman”. Com veureu no trobem una típica descripció de les virtuts d’una persona, sinó que destaca els defectes i la part més fosca d’una dona en concret. Us penjo un vídeo amb la cançó i la lletra en anglès i en castellà:

I fins aquí l'entrada d'avui, espero que us hagi estat d'utilitat en qualsevol sentit. 
Fins la propera!

EulàliaTG