Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris futurs mestres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris futurs mestres. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de desembre del 2012

Parlar en públic

Benvolguts lectors,

Com a futurs mestres que volem ser un bon dia, hi ha un aspecte que hem de tenir dominat i perfeccionat, i aquest és la parla. La nostra feina es basarà en aquesta i, fins i tot, provablement la nostra manera de comunicar-nos amb els alumnes i els altres mestres esdevindrà el nostre tret característic principal dins l'escola. 

Com parlar bé en públic
de Joana Rubio i Francesc
Puigpelat
Com parlar bé en públic

Però, què vol dir “parlar bé”? Hi ha pautes que indiquin i discerneixin un bon orador d’un de dolent? Si és així, com ho hem de fer per ser bons oradors? Existeixen tècniques que ens permetin dominar millor la parla davant d’un públic? Saber-ne o no saber-ne és quelcom que ve donat de forma innata o se’n pot aprendre? Totes aquestes i moltes d’altres preguntes són les que ens intenta respondre el llibre que hem llegit els alumnes de 1r de Grau d' Educació Primària, Com parlar bé en públic, de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.  

Al llibre es tracten tots els aspectes relacionats amb la comunicació oral: el control dels nervis, l'entonació, la respiració, la importància de la veu, la mirada, la gesticulació, la posició del cos, la importància de l'humor, de ser clar, precís i breu, la preparació dels discurs (guió), l'estructura del discurs, etc. En conclusió, Com parlar bé en públic ens ofereix una quantitat enorme de tècniques, consells, mètodes, teories, exemples i solucions per a tots aquells que vulguin millorar el seu discurs oral. És un llibre que pot ser de gran ajuda per tothom, ja que tots utilitzem el llenguatge oral, encara que sigui només davant d’una o dues persones.

            Captura d'un dels "tweets" que vaig escriure durant la sessió

Després de llegir el llibre, vam escriure'n una síntesi i, a classe, vam debatre per grups les idees principals que calia destacar i a continuació les vam comentar entre tots en veu alta. Mentrestant, anàvem redactant "tweets" que recollíem a l'etiqueta "#coed1m" sobre el què estàvem fent.









"Identitat i territori" i recitació d'un poema

Un cop llegit i treballat el llibre vam tenir l'oportunitat de posar en pràctica tot el què havíem après i tot el què podíem millorar del nostre llenguatge oral.

En primer lloc vam exposar el treball modular,"Identitat i territori", de COED i GITIC. En el meu cas, juntament amb l'Andrea, vam presentar "La gràcia de riure", a partir d'un Prezi i d'un vídeo que vam realitzar nosaltres mateixes amb el Windows Movie Maker. Si voleu saber de què tractava exactament la presentació i voleu veure el vídeo que vam realitzar, la meva companya Andrea dedica una entrada al seu bloc explicant-ho. Per veure el Prezi sencer, podeu recuperar-lo a una entrada anterior que vaig fer dedicada a l'ús del Prezi.

En segon lloc, cadascú va recitar un poema d'elecció lliure davant la classe de memòria. Els poemes que van sortir van ser molt variats i hi hagué algunes recitacions que van ser extraordinàries. El poema que vaig recitar jo va ser un dels "Cançó a Mahalta" que va escriure Màrius Torres i diu així:

CANÇÓ A MAHALTA


Tu que m'has descobert el corriol que mena 
al verd país dels teus records, 
deixa-m'hi viure en pau al teu costat.
La pena és que jo també tinc records!

Però potser -qui sap!- algun dia t'emmeni 
pels meus camins no tan suaus. 
Potser la teva passa tan manyaga assereni 
els gorgs, els erms i els afraus

i quan els dos haurem lligat, per fantasia, 
els records de la joventut, 
cadascú tindrà l'altre per fer-li companyia 

i un doble paradís perdut.

Reflexió

Després de les dues exposicions orals, la primera d'un treball i la segona d'un poema, les sensacions van ser completament diferents. L'exposició oral va anar molt bé i, en el meu cas, no em vaig posar nerviosa, vaig mirar al públic, vaig gesticular i vam saber atraure l'atenció dels oients com volíem. En canvi, la recitació no va sortir ni molt menys com hauria volgut: els nervis sí que se'm van notar fent-me perdre la memòria en algun moment, la gesticulació no va ser suficient ni la posició del cos l'adequada.

Davant d'això, la conclusió a la qual vaig arribar va ser que, de forma general, tot i ser una persona que no acostuma a tenir problemes per parlar en públic, sí que em sento una mica més cohibida quan l’exposició que he de fer demana obrir al públic les sensacions i el meu propi interior. A més, és molt diferent parlar sobre un tema que coneixes i que has treballat a fons en base a un guió, anant improvisant la manera d'explicar-te, que recitar un text de memòria, ja que acabes estant més atent per no descuidar-te res que per la resta de factors importants en l'exposició. 

I és que, de fet, actualment no hi ha pràcticament ningú a qui hagin ensenyat a dominar millor el llenguatge oral. Per què? Provablement perquè és considera una habilitat natural de cadascú i quelcom que ja es domina per si sol. Es dóna molta més importància al saber escriure correctament, al domini del llenguatge escrit. Però, realment, al llarg del dia ens comuniquem més oralment que per escrit, a pesar de les noves tecnologies, i és parlant quan ens posem en evidència davant dels altres. Com a futurs mestres, doncs, no només hem de dominar la parla correctament, sinó que haurem de canviar tradicions i treballar-la amb els nostres alumnes, deixant-los expressar-se, defensar les seves opinions o fent-los aprendre, com a costum, un poema o un fragment d'una obra de teatre de memòria perquè l'exercitin i aprenguin a exposar altres tipus de text davant d'un públic. 

EulàliaTG

dijous, 6 de desembre del 2012

Les TIC i les TAC a l'escola

Descripció

A l'entrada d'avui voldria compartir amb vosaltres l'activitat que hem dut a terme per parelles a l'assignatura de GITIC, l'objectiu de la qual era presentar una proposta d'ús de les TIC/TAC de les que puguem trobar en webs educatives com ho són: Edu365, Edu3, el Portal Xtec, InfoK, Lacenet, etc. 

Per començar, però, caldria concretar què són les TIC i les TAC. Les TIC són les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, que agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions. D'altra banda, les TAC són les Tecnologies de l'Aprenentatge i l'Ensenyament, és a dir, proposen un aprenentatge mitjançant les TIC; es podrien entendre com una visió de les TIC a l'escola. 

Ampliació

La proposta que presentem la meva companya de classe i jo és la que vam trobar per mitjà del Portal Edu365: un programa infantil del canal Super3 titulat "Una mà de contes", la proposta del qual hem intentant resumir en la següent diapositiva:


Reflexió

En molt poc temps el que coneixíem com a revolució tecnològica, una època de canvis radicals que començà a finals del segle XX, ha deixat de ser un progrés a ser una realitat: vivim en l'era tecnològica i ens hi hem d'adaptar. Com tot, les noves tecnologies poden tenir connotacions negatives i positives per a la societat i, sobretot, per l'educació. És per això que la nostra feina com a futurs mestres ha de ser conèixer bé aquestes tecnologies i tot aquest immens volum d'eines davant les quals ens trobem i aprendre a utilitzar-les per tal de convertir-les en un suport i un benefici per la nostra feina. Si aconseguim dominar aquest àmbit, si en coneixem els pros i els contres, serem capaços de transmetre-ho als nostres alumnes perquè puguin utilitzar les TIC amb tota confiança i seguretat.

De la importància de les TAC i de les competències que han de tenir els docents en aquest aspecte, en vaig parlar en una entrada anterior que, si voleu, poder recuperar aquí. 


Fins aquí l'entrada d'avui. Espero que us hagi estat d'ajuda.
Arreveure!

EulàliaTG

dijous, 29 de novembre del 2012

Competències del mestre i les TAC

La SAE. Conferència "El paper del mestre i les TAC" a mà d'Anna Pérez

Fa dues setmanes tots els alumnes de 1r de Grau d'Educació Primària vam tenir la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries), un conjunt d'activitats pràctiques fora de la Facultat, conferències i taules rodones que busquen apropar als alumnes al món laboral. Per nosaltres va ser una oportunitat per conèixer escoles, centres, entitats i institucions diferents que presenten serveis educatius als infants actualment.  
Aquestes són les diferents activitats que vam realitzar aquella setmana. De totes elles, em centraré en la que té més relació amb l'assignatura de GITIC, i és la conferència que dugué a terme la mestra del CEIP Drassanes, Anna Pérez, sobre "El paper del mestre i les TAC". El què ens va voler transmetre l'Anna Pérez amb aquesta xerrada va ser que, en paraules seves, "actualment ens trobem en una situació en la qual tenim escoles amb estructures del segle XIX, professors del segle XX i alumnes del segle XXI". Quan parlem de renovació i de modernització necessària al món actual, no només parlem de fer un canvi de “màquines”, un canvi d’aquesta escola del segle XIX basada en llibres i pupitres cap a una escola d’ordinadors, sinó que també parlem de la necessitat de canvis metodològics en l’educació. L’alumne d’avui ha de poder tocar, comunicar i crear, interactuar amb diferents fonts (llibres i ordinadors) i treballar en equip.

La Taxonomia de Bloom, una classificació dels objectius educatius dels més simples als més complexos creada per una sèrie d’educadors l’any 1948, encara que pot semblar molt freda, ens mostra molts aspectes que sovint els mestres no tenen en compte en l’educació dels seus alumnes. Tot i així cal destacar un aspecte molt important que hi manca: la motivació.

Davant d’això, la conferenciant proposa sis canvis que hauria de fer el mestre actualment:
  1. Analògic -> Digital: passar d’utilitzar únicament llibres, llibretes, bolígrafs...a fer ús dels ordinadors i de la tecnologia.
  2. Lligat -> Mòbil: no centrar-se en una única forma de treballar, sinó moure’s i buscar diferents recursos, utilitzar-ne com més i més diversos millor.
  3. Consumidor -> Creador: passar de ser consumidor d’editorials de llibres de text a crear la seves pròpies fonts d’informació (pàgines web, bloc, etc.).
  4. Aïllat -> Connectat: enlloc de centrar-se únicament en la seva manera de fer i ser, enriquir-se de les metodologies d’altres companys mestres.
  5. Genèric -> Personal: deixar de formar part d’un grup homogeni de docents a tenir una forma pròpia i diferent de treballar, donar-se a conèixer.
  6. Tancat -> Obert: estar sempre obert al canvi i a aprendre coses noves dia a dia.
Però, què aconseguirem amb tots aquests canvis? L'Anna Pérez ens ho deixà ben clar: més comunicació entre mestres i alumnes, col·laboració, discussió, compartir, que l’alumne sigui amo del seu propi treball, més compromís, exposició, interacció, entusiasme, participació, creativitat, reflexió, etc. 

Competències del mestre en relació a l'ús de les tecnologies

En relació a aquests canvis que hauria de dur a terme el mestre segons l'Anna Pérez, i la formació actualitzada que hauria de realitzar al ritme de l'avanç de les tecnologies, tant la UNESCO com la ISTE (International Society for the Technology in Education), han publicat documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC que han d'assolir els docents. A la presentació que veureu a continuació les trobareu resumides:



Per saber-ne més

Si us interessés ampliar sobre la qüestió, a continuació us adjunto una entrevista a l'Anna Pérez, que podeu trobar al Portal Edu3.cat, en la què també parla sobre les TAC a l'aula. 
Edu3.cat



Reflexió

Els futurs mestres de la meva generació hem tingut la sort de néixer en un món que es trobava ja en un principi d'immersió cap a les noves tecnologies, de fet, no el recordem un món sense Internet. Tot i així, al llarg de la nostra educació, la presència de les TIC a l'aula ha estat escassa perquè, pels mestres que teníem,  tots aquells recursos i instruments eren totalment nous i no acabaven de saber com fer-ne un ús pedagògic. És per això que nosaltres ara, com a mestres que volem esdevenir, hem de donar un gir a allò amb què ens vàrem trobar de petits i convertir-nos en mestres competents amb la tecnologia per educar als nostres futurs alumnes amb aquestes mateixes competències.  


Eulàlia TG